Pàgina principal  |  Contacte  

Correu electrònic:

Contrasenya:

Inscriviu-vos ara!

Heu oblidat la vostra contrasenya?

๑۩۞**Arte y Diseño Gaviota Libertad۞۩๑
Per molts anys, rosa de los mares !
 
Novetats
  Afegeix-te ara
  Plafó de missatges 
  Galeria d’imatges 
 Arxius i documents 
 Enquestes i Tests 
  Llistat de Participants
 BIENVENIDOS !! A " ARTE Y DISEÑOS GAVIOTA LIBERTAD" 
 ______________๑۩۞________________ 
 ๑۩۞Bienvenidos 
 ๑۩۞Normas Participantes 
 ๑۩۞GAVIOTAS COMUNIDAD PRINCIPAL 
 ๑۩۞Mensajes 
 ______________๑۩۞_______________ 
 ๑۩۞Madre Teresa de Calcuta 
  
 *·-»¦«-*۞*·-»¦«-*۞*·»¦« 
 ๑۩۞LAYOUTS 
 *·-»¦«-*۞*·-»¦«-*۞*·-»¦« 
 ๑۩۞Lay. Angeles 
 ๑۩۞Lay. Fantasia 
 ๑۩۞Lay. Festejos 
 ๑۩۞Halloween 
 ๑۩۞Hombres 
 ๑۩۞Layout Mujer 
 ๑۩۞Lay. Navidad 
 ๑۩۞Lay. Parejas 
 ๑۩۞Lay. Religion 
 ๑۩۞Layout varios 
 ____________✿ Ƹ̵̡Ӝ̵̨̄Ʒ_____________ 
 ๑۩۞FIRMAS 
 ______________๑۩۞۩๑ ____________ 
 ๑۩۞ MATERIALES PSP 
 ๑۩۞ MATERIALES FONDOS 
 ๑۩۞ SALUDOS Y TAGS 
 _____________๑۩۞۩๑ ____________ 
 ๑۩۞Tutos Mamen 
 ๑۩۞Tutos Brujita 
 ๑۩۞ Tutos Verinha 
 ๑۩۞ Tutos Psp Club 
 ๑۩۞Tutos Anastasia 
  
 TE RECIBIMOS CON MUCHO CARIÑO EN GAVIOTA Y LIBERTAD 
  
 
 
  Eines
 
๑۩۞**Mis Escritos: ROMANCE DEL ESTABLO
Triar un altre plafó de missatges
Tema anterior  Tema següent
Resposta  Missatge 1 de 1 del tema 
De: Ruthy  (Missatge original) Enviat: 14/12/2009 05:04

 

 

 

Romance del establo

Al llegar la medianoche

y romper en llanto el Niño,
  las cien bestias despertaron
  y el establo se hizo vivo...

  y se fueron acercando
  y alargaron hasta el Niño
  sus cien cuellos, anhelantes
  como un bosque sacudido.

  Bajó un buey su aliento al rostro
  y se lo exhaló sin ruido,
  y sus ojos fueron tiernos,
  como llenos de rocío...

Una oveja lo frotaba
  contra su vellón suavísimo,
  y las manos le lamían,
  en cuclillas, dos cabritos...

  Las paredes del establo
  se cubrieron sin sentirlo
  de faisanes y de ocas
  y de gallos y de mirlos.

  Los faisanes descendieron
  y pasaban sobre el niño
  su ancha cola de colores;
  y las ocas de anchos picos

arreglábanle las pajas;
  y el enjambre de los mirlos
  era un vuelo palpitante
  sobre del recién nacido...

  Y la Virgen entre el bosque
  de los cuernos, sin sentido,
  agitada iba y venía
  sin poder tomar al Niño.

  Y José sonriendo iba
  acercándose en su auxilio...
  ¡Y era como un bosque todo
  el establo conmovido!

Gabriela Mistral

 

 

 

 

 

 

Copyright©2006.Webset--Alma Irene designs All rights reserved

respetar sello y autoria si deseas utilizarlos

 

 

 


 


Primer  Anterior  Sense resposta  Següent   Darrer  

 
©2025 - Gabitos - Tots els drets reservats