Pàgina principal  |  Contacte  

Correu electrònic:

Contrasenya:

Inscriviu-vos ara!

Heu oblidat la vostra contrasenya?

AMIGOPARASIEMPRE
Per molts anys, TATIS-7 !
 
Novetats
  Afegeix-te ara
  Plafó de missatges 
  Galeria d’imatges 
 Arxius i documents 
 Enquestes i Tests 
  Llistat de Participants
 ♥ SUBETE AL TREN DEL AMOR ♥ 
 ♣Tus poemas ♣ 
 ♣Fondos Cumples♣ 
 ♣ Oración capilla ♣ 
 ♣ FONDOS PARA USAR♣ 
 FIRMAS PARA CONTESTAR 
  
 CHAPPLIM MÚSICA 
 
 
  Eines
 
General: AHORA:
Triar un altre plafó de missatges
Tema anterior  Tema següent
Resposta  Missatge 1 de 2 del tema 
De: enri pas  (Missatge original) Enviat: 09/08/2015 15:05

     

           

Original de

Francisco Alvarez Hidalgo

Quiéreme como si hoy fuera mi muerte,
con desesperación ilimitada.
Yo lo haré como si hoy fuera a perderte
en un anochecer sin alborada.

Brevería Nº 142

 

   

Ahora

Desafiante vivo, de espaldas a la muerte,
como si nunca hubiera de percibir su aliento,
o el tenebroso caos de su danza macabra
con trajín de guadañas y crujido de huesos.

No por pensar en ella retardará su paso;
sé que vendrá en la noche dormida del cerebro,
tanto más imprevista cuanto más meditada,
y nunca exactamente completado el sendero.

No es remate de nada, ni ofrece desenlaces,
nunca es la última página del libro que leemos,
del libro que escribimos; interrumpe la historia
antes de que pongamos punto final al texto.

¿Quién, al morir, pudiera pensar haber llegado
al borde de sus ansias, al fin de su trayecto?
Se nos derrumba el puente, se nos tala el naranjo,
se nos corta el camino, se nos deja incompletos.

Por eso cuanto haría mañana, lo hago ahora,
la palabra efusiva, el incitante gesto,
y aporto el arrebato que reprimí otros días
a la agresión benigna de cada nuevo beso.

Que el mañana se ocupe del quehacer de mañana,
que tal vez nunca pase de utópico bosquejo;
no hay más vida en nosotros que el latido presente
fluyendo irremediable como agua entre los dedos.

No sabría decirte si te amaré a la aurora,
pues quizá no amanezca; pero en este momento
te brindo el alborozo de cada primavera
como si fuera el término de mi postrer invierno.

Los Angeles, 27 de octubre de 2005

 

 


 



Primer  Anterior  2 a 2 de 2  Següent   Darrer  
Resposta  Missatge 2 de 2 del tema 
De: MachiV Enviat: 09/08/2015 15:30
OTRO MARAVILLOSO POEMA DE TAN BUEN POETA.
 
MACHI V


 
©2025 - Gabitos - Tots els drets reservats