Pàgina principal  |  Contacte  

Correu electrònic:

Contrasenya:

Inscriviu-vos ara!

Heu oblidat la vostra contrasenya?

AMISTADES SIN FRONTERAS
 
Novetats
  Afegeix-te ara
  Plafó de missatges 
  Galeria d’imatges 
 Arxius i documents 
 Enquestes i Tests 
  Llistat de Participants
  
  
  
 BIENVENIDOS AL GRUPO AMISTADES SIN FRONTERAS 
 GIFS EN GENERAL 
  
  
  
  
  
  
  
  
  
  
  
  
  
  
 
 
  Eines
 
General: A veces, sólo a veces,
Triar un altre plafó de missatges
Tema anterior  Tema següent
Resposta  Missatge 1 de 2 del tema 
De: Estrellitadelsur*  (Missatge original) Enviat: 16/11/2015 16:10

Te vi entre parpadeos, un instante,
como relámpago en la noche; luego
la misma oscuridad desconcertante,
el mundo tal como lo capta el ciego,
sin mar y sin colores, discordante
vaivén de ruidos en confuso juego.
Si no te hubiera visto, no sabría
como es la luz y el esplendor del día.

Brevería Nº 1727, de FAH

A veces, sólo a veces,

quisiera verte en soledad oscura,
retorciendo tus miembros en el lecho,
y el deseo mordiéndote la nuca

adosado a tu espalda,
mientras sus brazos múltiples te anudan.
En el silencio negro de la noche,
cuando ausencia y libido se acentúan,
galopando leones por tus muslos,
quiero que se aparezca mi figura
sobre la pleamar de tus recuerdos,
y te admitas, con un poco de culpa:
'Cuánto lo amé, cuánto me amó, y no obstante,

dejé de amarlo'. Sobre las burbujas
de tus senos redondos, satinados,
un tropel de caricias se aventuran,
de manos invisibles, tan lejanas,
haciéndose preguntas
que no supiste responder entonces,
que hoy todavía flotan en la bruma.
Quiero que ese momento, casi mío,
dure sólo un instante. Si la lluvia
repica en los cristales con mis dedos,
o te alerta el relámpago, o la luna
se filtra en tus visillos,
dame ese breve soplo, miniatura
de lo que antes tuvimos,
cuando ambos, arriesgados o a la escucha,
ni restringíamos palabras densas,
ni refrenábamos lasciva furia;
la vida era una gama de colores,
de la sensualidad a la ternura.

Dame ese instante; vas a tener tantos,
que nadie notará pausa tan súbita,
un verso en el poema,
un compás musical en la overtura,
una alondra de paso,
una gota de lluvia.
Y esboza una sonrisa,
aunque tal vez no me lo digas nunca.


Los Angeles, 18 de marzo de 2008


Primer  Anterior  2 a 2 de 2  Següent   Darrer  
Resposta  Missatge 2 de 2 del tema 
De: RADIOPIPOLLSINFRONTERA Enviat: 17/11/2015 05:52


 
©2025 - Gabitos - Tots els drets reservats