Aquesta matinada farà 40 anys que l'home va trepitjar la Lluna. Al cap de tots aquests anys, la NASA encara manté congelat el projecte de tornar-hi
El pla Bush per repetir l'èxit dels Apollo l'any 2020 encara no s'ha concretat. Els dos últims coets que s'han llançat només milloraran els coneixements geològics del satèl·lit. Una missió internacional, la millor alternativa
Quaranta anys després de la primera missió tripulada a la Lluna, la NASA està molt lluny de poder rellançar la conquesta del satèl·lit. Tot i el recent llançament dels coets d'exploració LRO i LCROSS, l'agència nord-americana no disposa de tecnologia operativa ni de pressupost per repetir l'èxit que va personalitzar fa quatre dècades l'astronauta Neil Armstrong.
El 25 de maig del 1961 John F. Kennedy va anunciar l'objectiu de posar l'home a la Lluna i en poc més de vuit anys l'Apollo 11 aconseguir l'èxit. Ara, encara que pugui semblar el contrari, tornar a la Lluna i iniciar una colonització permanent són objectius més difícils.
El gener del 2004 George W. Bush va anunciar l'encàrrec de repetir els èxits de les missions Apollo i un any més tard l'administrador de la NASA, Mike Griffin, va presentar un pla valorat en 100.000 milions de dòlars per tornar a situar els seus astronautes a la Lluna l'any 2018. El termini i el pressupost, però, no semblen realistes, segons les estimacions de la nova administració nord-americana.
L'objectiu de tornar a la Lluna és doble. Per una banda, construir una base en el nostre satèl·lit seria l'evolució més lògica de l'actual Estació Espacial Internacional (EEI), que s'està quedant antiquada fins i tot abans que pugui ser completada. D'altra banda, la disponibilitat d'una colònia permanent a la Lluna podria ser el pas determinant per fer realitat les missions tripulades de més durada i a més llarga distància.
En canvi, no es planteja de moment la possibilitat d'aprofitar minerals de la Lluna per al seu ús a la Terra -l'extracció seria difícil i el transport, extremadament costós.
Lluny de la Guerra Freda que va justificar la carrera espacial de l'època Kennedy, molts experts asseguren que la colonització de la Lluna ha de ser necessàriament una missió internacional. Sumant els recursos econòmics, la tecnologia i l'experiència dels participants en la construcció de l'EEI, es podria plantejar un projecte.
Tot fa pensar, però, que Eugene Cernan, comandant de l'Apollo 17, del desembre del 1972, continuarà sent durant molts anys l'últim humà que va trepitjar la Lluna.