A la congregació   Què passa dintre, que l’ànima plora, mentre mon cor ple d’angoixa, s’ensorra, veient la baralla que arriba a la sorra, perdent l’essència de l’amor, que no ora.   A la congregació, i tots alhora, els germans entren en litigi i corra el greuge i injúries dintre del corral,    fent impossible romandre a  la vora.   Més Ai! Pobre de mi, on ets ànima!, esperit que encimbella tota harmonia, ple de bondat, coratge que s’estima.   Dintre, sempre roman la monotonia, bones accions sense estigma a la cima, mentre tothom imita la minyonia.   Autor: Joan