Esperança

Vent que duus nova esperança,

miro al cel i veig un estel

radiant, en el rostre hi ha un tel,

què em deixa dur l’alabança.

Forjant junts la nova aliança,

de l’amor per tu donzella,

en el món no hi ha cap més bella,

enlluernes amb ulls de fanals,

nina, no siguis gens banal,

els plors del cor, són per a ella.

Autor: Joan