Donzella bruna

Formosa donzella bruna,
el teu cos ja m’enamora,
llurs ulls grans com els de mora,
dolça com ho és una pruna,
i somriure ple de lluna,
m’agrada com ets, morruda!,
però no ets gens de creguda,
què donaria per tenir-te
entre els braços i cenyir-te,
donant-se un bes el dos a una.

Autor: Joan