Es un article de Joan Pallarés que m'ha semblat molt simpàtic.
El repàs de la prensa cada matí és un exercici no apte per a hipertensos, sobretot si tenen la pell fina i una arrelada capacitat de sorpresa e indignació.
Fa anys, i després d'haver fet fortuna allò de ser un país d'opereta, va sorgir el qualificatiu despectiu de "republica bananera" per referir-se a aquells països que, com alguns llatinoamericans, els governants eren ninots i tot es comprava o es venia.
Aquí els diaris en parlen cada día d'acusacions, d'informes que no calen, de tratjos de regal, de finançament il-legal, de prohoms que rebenten en benefici propi el patrimoni de les essències, xoriços que surten en llibertat i homes honestos que es veuen acusats dels pitjors mals per una simple falta de no res.
Vivim en un país on es pot orinar al carrer, potser es discuteix si es podrà avortar a una edat en què no es pot ni comprar cigarretes acompanyada de la mamà, ni molt menys adquirir una birra per a l'ampollada, tolerada arreu. Els farmacèutics no saben com vendre les pastilles postcoitals, ens volen apujar els impostos tot i que molts ja no arriben a final de mes, i tantes altres coses. Potser, per tot això, cal preguntar-se:
"VIVIM EN UNA MONARQUIA BANANERA"
Tema anterior
Primer 
..hola cariño..ketal..
metines chuchuriau..lo sepas..tantas festorras..collons...