A mon germà

 

Vas camí la vall creuant les serralades,

amb la mirada plena d’esperances,

per trobar-te amb el somrís d’enyorances 

d’avantpassats que ens deixaren en volades,

 

segueixes la senda de llurs pitjades.

Com l’au que, retorna al niu ple de confiances,

mon cor s’afebleix  per les alabances

que baixen del cel, essències cantades.

 

En la seva front resten blanquejades

per la pols de la vida i consagració.

L’ànima somriu com si fos posades,

 

les noves aliances de veneració,

el cor ple de nostàlgies anhelades.

Ara que faré, sense cap protecció!.

 

Autor: Joan