Cor sagnant
En el rostre un somrís, demana calma,
el meu cor sagna i rodola per l’ànima,
miro la lluna del Carib, amb l’aimia,
d’ulls tristos que ploren i el meu cor l’ama.
Subjugat en el moment que ella em salva;
però la fascinació ja em domina,
ella obre l’espiell i és llum que il·lumina
mon cor, mentre el seu cor és una valva.
Déu meu! Què em passa, tot sembla un infern,
a caigut un llamp del cel que destrossa
l’esperit que és petit. Tinc fred, i no és hivern.
On són els moments de glòria i la mossa,
que em jurar amor etern en llur cor intern,
ara estic dins del forat d’una bossa.
Autor: Joan