Us ho prometo: això que veieu a la foto és oli d’oliva. De Vinaròs, per més senyes. Suposo que heu fet la mateixa cara de sorpresa que  he fet jo quan aquest matí he entrat a la cuina i m’he trobat això a sobre de la tauleta. “Jo havia deixat una ampolla d’oli aromatitzat aquí, no aquesta cosa vermella!!” Una mica intrigant, i inquietant, aquesta ampolla…

El misteri va durar ben poc, la veritat. No us penseu que és un cas sense solució: no sortirem a Cuarto Milenio! Però m’ha fet gràcia veure l’efecte que pot tenir posar a dins d’una ampolla un producte que en principi només havia d’aromatitzar i saboritzar l’oliet en qüestió… El que hi  afegit una mica d’hojilla que havia comprat al Mercat Central de València feia unes setmanes. L’hojilla no és altra cosa que el pebrot assecat que es fa servir per fer el Pimentón de la Vera però picat finament en comptes de fet pols. Per a que us feu una idea, queda de la mida de l’orenga assecada…

No l’havia feta servir mai. De fet, no la coneixia. I es veu que un dels efectes és que té una elevada capacitat colorant. El sabor, però, no és tan bèstia com pot donar a entendre el color: es nota, però com un matís… De fet, l’he feta servir en receptes i se n’ha de posar força per a que es noti. L’hojilla, doncs, té poc  a veure  amb el seu germà polsós… Fet amb all, llorer, romeret i una punta de bitxo a més de l’hojilla, aquest oli t’alegra un sofregit de ceba i li pot donar una matís intessant a una amanida que porti formatge i/o fruits secs….

Salut!

http://blogs.cuina.cat/olletadeverdures/2010/06/17/oli-vermell/