Una vegada en el regne del cel, Déu Nostre Senyor es va absentar per sis dies. El setè dia, l'Arcangel sant Miquel se'l va trobar descansant i li va preguntar "Déu, on heu estat?". Amb un somriure gros de satisfacció, li va respondre: "Mira, Miquel, mira cap avall i veuràs el que he creat."

L’arcàngel, mirant-ho, va dir bocabadat "I què és això?"

I Déu va respondre "És un planeta, i hi he posat vida. Es dirà Terra i serà un lloc on tot estarà equilibrat."

- Equilibrat? Què voleu dir?

- Molt senzill!, mira, per exemple, Europa del nord serà un lloc amb grans riqueses i oportunitats. En canvi, el sud serà més pobre. L'Orient mitjà serà una zona calenta. Per aquest costat he posat gent de color blanc i per aquest altre, de color negre. Més cap aquí, hi farà calor i hi haurà molta sorra i més cap allà, hi farà fred i les muntanyes estaran cobertes de neu...

I mentre Déu s'anava explicant, l’arcàngel cada vegada estava més impressionat amb la feina que havia fet, i es va fixar en un petit punt de la Terra:

- Què és allò?

- Ah!, això és Catalunya. El lloc més gloriós de la Terra. Ja veus que té forma de triangle, com el triangle de Déu. Té platges magnífiques, muntanyes meravelloses i paisatges espaterrants. La gent de Catalunya serà modesta, intel·ligent i sempre estarà de bon humor. Seran emprenedors i voltaran el món. Tindran fama de ser molt sociables, treballadors, infatigables i assenyats. Tothom els coneixerà per la seva diplomàcia i pacifisme.

L’arcàngel es va quedar impressionat amb tots aquests detalls i, finalment, va preguntar:

- I l'equilibri, Senyor, on és?

- Molt senzill, espera que ara t'explicaré el grapat de torracollons que he posat al costat d'aquests, en un país que s'anomena Espanya.