Víctor Alexandre
Desitjo sincerament una vida molt llarga i feliç al president Mas. Crec que és un polític de molt alt nivell, que enforteix l’autoestima del seu país quan va pel món i que està cridat a ser –si ell mateix no
ho esguerra– un personatge rellevant de la nostra història. De moment –empès per nosaltres–, ha fet el que no havia fet mai cap primer mandatari català en els darrers tres segles, que és situar Catalunya en el mapa del planeta i atreure l’interès de tots els mitjans de comunicació internacionals sobre la nostra identitat i els nostres anhels. Fins ara, més enllà del Barça i de la ciutat de Barcelona, la nació catalana, vista des de l’exterior, només era un subjecte polític a ulls de les elits més informades. La resta del món no en sabia res. D’Escòcia i del Quebec sí que en sabia, però de Catalunya no. Ara, tanmateix, la situació ha canviat. I el president Mas, en qualitat de president, ha esdevingut la figura més visible d’aquest procés que hem iniciat i que ha de culminar en un breu espai de temps –força més breu del que molts independentistes es pensen– en la consecució d’un Estat independent.
Una altra cosa, això sí, són els pals a les rodes que Espanya posarà per impedir que la independència sigui una realitat. Aquests pals hi seran, és obvi. I hem d’estar preparats per a tota mena d’atacs i amenaces, sense caure en les provocacions. En veurem de tots colors. Ja hem vist que Espanya fins i tot passeja els seus avions de guerra, bombarders F-18, a molt poca distància dels nostres caps al Pallars Sobirà, al Ripollès, al Berguedà i a la Cerdanya per tal d’atemorir-nos. I és que, per al violent, un avió de guerra és la prolongació del seu penis i necessita exhibir-lo en públic per a reafirmar-se. Però això, repetim-ho, no és res comparat amb altres coses que poden passar i hem d’estar preparats. Oi que no s’ha pogut esbrinar mai qui va ordir la trama del magnicidi de Dallas, de l’any 1963? Se n’han fet molts llibres i pel•lícules, sí. Però qui hi havia al darrere de Lee Harvey Oswald, l’home que se’ns ha dit que va disparar contra John Fitzgerald Kennedy? I què en sabem del magnicidi d’Estocolm, de l’any 1986? Qui hi havia al darrere de Christer Pettersson, el presumpte atacant d’Olof Palme? De teories n’hi ha per a donar i vendre, però res més. En el cas d’Oswald, hi trobem un comunista casat amb una russa; i en el de Pettersson, un drogoaddicte que va sortir de la presó perquè no hi havia proves concloents contra ell.
Algú pensarà que l’advertiment que faig en aquest sentit, referit a la persona d’Artur Mas, és inversemblant. Però no ho és gens. Ni molt menys. Artur Mas s’ha convertit en l’enemic públic número u d’Espanya i seria un gravíssim error d’ingenuïtat no preveure la possibilitat que pugui patir un atemptat. De fet, estic segur que les mesures de seguretat de la seva persona s’han intensificat des de l’Onze de Setembre passat. Per altra banda, vull fer notar que la temença que expresso crec haver-la percebut també en la velada insinuació de l’expresident Jordi Pujol en el programa ‘El convidat’, de TV3. Pujol hi diu: “Hi ha algú que si ara es morís, seria realment un trauma molt gros per al país.” I Albert Om li pregunta: “Qui?” I Pujol respon: “En aquest moment? Hem quedat que no parlaríem de política”. Això és tot. No diu res més. Però sembla força evident que s’està referint a Artur Mas.
Hem de tenir en compte també, que, si un fet així s’esdevingués –sense excloure l’accident–, el malfactor respondria a un perfil de manual. Vull dir que seria un drogoaddicte, un ultra, un boig, un fanàtic... En definitiva, el personatge ideal per neutralitzar tota teoria sobre un complot polític i poder presentar el magnicidi com l’obra incontrolable d’un pària social o d’un desequilibrat. No podem oblidar que d’un Estat com Espanya, que va crear una banda terrorista des del seu govern, que no ha revelat mai la identitat de l’home X que hi havia al darrere i que té en llibertat els seus cervells i els seus assassins, ho podem esperar tot. Absolutament tot. Per tant, cal que estiguem amatents. I el president Mas farà bé de prendre mesures molt especials en les seves aparicions públiques així com en els aspectes relatius a la seva integritat física. Fins i tot els més banals o insignificants. Som a punt de segar les cadenes, i això és més del que pot suportar qui ens vol encadenats per sempre.
|
Tema anterior
Primer 
