Tradicionalment la millor època per fer la matança era l'hivern quan calia carn fresca per les celebracions de Nadal i quan les activitats a les granges es veien molt reduïdes havent passat ja l'època de les collites. Normalment, quan les condicions de vida de les societats europees eren més espartanes, aquesta era l'única època de l'any en què la gent podia menjar porcions relativament grans de carn.

 La matança del porc era una activitat tradicional a la Catalunya rural, al País Valencià i a les Illes Balears. En molts llocs l'11 de novembre, dia de Sant Martí, era un dels dies preferits per la matança.

En aquesta època tothom a la granja, mas o alqueria prenia part a l'activitat. Normalment eren els homes els que mataven i tallaven els animals i les dones (matanceres) les que posteriorment preparaven els diversos productes. Aquests darrers es dividien entre els es que calia menjar aviat, i els que eren per conservar per a consumir durant la resta de l'any com els embotits o els fumats.

La matança del porc és una experiència molt arrelada en la cultura catalana. Es troba en perill d'extinció a causa de certes normes sanitàries molt estrictes de la Comunitat Europea, així com de l'actitud intransigent de certs sectors del públic. Aquests darrers veuen crueltat i manca de sensibilitat en l'acte i no veuen perquè s'ha de celebrar. Cal recordar que l'actual Llei de Protecció dels Animals de Catalunya, prohibeix expressament matar l'animal en públic.

Tot i això encara es continua celebrant la matança del porc a la Cellera de Ter (la Selva), Vall-de-roures (Matarranya), i a Passanant i Belltall, ‎Artesa de Segre, La Llacuna, Rocafort de Vallbona ‎i Sarrià de Ter, Serra (Camp de Túria) entre altres llocs. A‎ Cambrils ‎es celebra com a part de les Festes d'Hivern però sense mort ni gairebé manipulació de carn.

Actualment que es troben tot tipus d'aliments a totes les èpoques de l'any, cal fer un esforç per comprendre la importància de la matança en el passat. Cal tenir present però que la carn provinent de la tradicional festivitat de la matança era l'única carn que moltes llars rurals menjaven en el transcurs de l'any, ja que llavors no hi havien carnisseries.

(Text copiat de Viquipèdia)