qui t´ha vist - AiresdeLevante

EXTRET DE VINAROS.NEWS
Vinaròs: qui t´ha vist!

A finals de la dècada dels anys 70 i principis dels 80, mentre treballava a la fàbrica de Juan Chaler, vaig conèixer a Antoni Fabregat i Miralles, una persona difícil de definir en unes poques paraules. Exestudiant d’Empresarials a la Universitat de València, va ser militant del Moviment Comunista del País Valencià (MCPV); quan va morir Franco va ser dels qui van sortir al carrer a celebrar-ho amb xampany. Mentre treballava a la fusteria, compaginava la seva feina amb el seu hobby: fer de pallasso. També em va explicar conceptes fins llavors desconeguts per a mi, com ara anomenar blaveros als partidaris de que l’estendard que usava l’Ajuntament de València com a bandera oficial i que va ser donada a la ciutat per Jaume I el Conqueridor, es fes extensiva a tot el País Valencià (per a ells, el Regne de València) o búnker barraqueta en referència també als mateixos individus, que no eren d’altres que els hereus del franquisme i que, la majoria dels quals, avui engloben les files del PP.

A la bandera espanyola l’anomenava estanquera, ja que, abans, era present a tots els estancs de venda de tabac i efectes timbrats. Antoni era un catalanista militant, convençut i manifest. Una vegada em va explicar que el gran filòleg valencià Sanchis Guarner va recórrer el País Valencià transcrivint fonèticament totes les variants dialectals. Sembla ser que quan va arribar a Vinaròs i, en comprovar que el vinarossenc era català, es va emocionar.

A principis dels anys 80, Antoni Fabregat, juntament amb Nati Romeu i d’altres, van recuperar el Carnaval, perdut durant els anys d’ostracisme que va significar la dictadura franquista. L’any següent, l’ajuntament va institucionalitzar el Carnaval ja que el va veure com una oportunitat de celebrar una festa d’hivern i, de passada, recuperar el terreny perdut que li havia pres Benicarló amb l’organització de els falles només 1 o 2 anys abans. Les primeres eleccions municipals van donar la victòria als socialistes que es van mantenir al davant de l’ajuntament durant diverses legislatures. En l’actualitat, governa el PP.

Quan anava a Vinaros, mai havia tingut la sensació d’entrar a València. Des del meu punt de vista era la continuació del nostre territori, un territori que, com he dit més d’una vegada, no acaba al riu Sénia, sinó que continua al llarg de les comarques germanes del Baix i l’Alt Maestrat i fins i tot la dels Ports. Fa uns dies vaig tornar a Vinaròs amb motiu de la primera actuació en públic de la Muixeranga. Alguns dels components d’aquesta tradició fortament arrelada al País Valencià també formen part de la colla castellera Xiqüelos i Xiqüeles del Delta, per tant, cal suposar que la col•laboració entre una colla i l’altra serà habitual a partir d’ara.

Com que eren les festes patronals de Sant Joan i Sant Pere, l’actuació de la Muixeranga va recórrer diversos carrers del centre de la ciutat, començant a la plaça que hi ha entre la seu de l’ajuntament i l’església Arxiprestal. En arribar-hi amb la comitiva des del carrer Traval una cosa em va sorprendre i confondre a la vegada. El que veia era del tot insòlit per a mi: les banderes que adornaven els carrers i les places, sense ser-me desconegudes, no m’acabaven d’encaixar. Només hi havia banderetes espanyoles i blaveres. L’espanyolització per part del PP ja ha arribat a les portes mateix de Catalunya. Des d’aquí, donar el salt al Principat potser només serà qüestió d’uns pocs anys... Déu no ho vulgui! (de sobte sembla que m’he fet creient).