Pàgina principal  |  Contacte  

Correu electrònic:

Contrasenya:

Inscriviu-vos ara!

Heu oblidat la vostra contrasenya?

Amigos de Gabito
Per molts anys, luiran !                                                                                           Per molts anys, GITANA696 !                                                                                           Per molts anys, Eva 42 !                                                                                           Per molts anys, Pantaleon737 !                                                                                           Per molts anys, Katia !                                                                                           Per molts anys, CrisMaAl !                                                                                           Per molts anys, Sandy !
 
Novetats
  Afegeix-te ara
  Plafó de missatges 
  Galeria d’imatges 
 Arxius i documents 
 Enquestes i Tests 
  Llistat de Participants
 ▬ღ▬ღ▬ღ▬ღ▬ღ▬ღ▬ღ 
 "Reglamento del Grupo" 
 " General " 
 " Poemas " 
 "Administración" 
 " Comparte Ayuda " 
 Sugerencias ,Quejas , Comentarios 
 ▬ღ▬ღ▬ღ▬ღ▬ღ▬ღ▬ღ 
 ►► Paneles todo PSP 
 Tutoriales aprendizaje 
 ►► Materiales 
 ►► Todo para Fondos 
 ▬ღ▬ღ▬ღ▬ღ▬ღ▬ღ▬ღ 
 Ofrecimientos y entregas 
 " Buzones " 
 Comunidades Amigas 
 Responder Mensajes 
 ▬ღ▬ღ▬ღ▬ღ▬ღ▬ღ▬ღ 
 
 
  Eines
 
Fondos: lvernal
Triar un altre plafó de missatges
Tema anterior  Tema següent
Resposta  Missatge 1 de 1 del tema 
De: enri pas  (Missatge original) Enviat: 17/12/2012 14:50

Original de

Francisco Alvarez Hidalgo


No quedan ya zagalas ni pastores,
ni en la noche, a la luz de las estrellas,
bajo las burdas mantas, ellos y ellas
contrarrestan el frío con sudores.

Distribuye el invierno los rigores
de su escarchada alforja; de sus huellas
no se alzan danzas, himnos ni doncellas
diseminando pétalos de flores.

El silencio es la nieve de la nieve,
un estrato intangible. ¿Quién se atreve
a profanar su monacal sosiego?

El tiempo es blanco, los relojes quietos,
tenue la luz, colmados los abetos…
Qué suerte, Dios, no haber nacido ciego.

Los Angeles, 4 de diciembre de 2004


 

 




Primer  Anterior  Sense resposta  Següent   Darrer  

 
©2025 - Gabitos - Tots els drets reservats