Pàgina principal  |  Contacte  

Correu electrònic:

Contrasenya:

Inscriviu-vos ara!

Heu oblidat la vostra contrasenya?

Amigos de Gabito
Per molts anys, auvidkar !                                                                                           Per molts anys, Caroly57 !                                                                                           Per molts anys, luisi !                                                                                           Per molts anys, Jsuaza !                                                                                           Per molts anys, Julai !                                                                                           Per molts anys, Falda Blanca !
 
Novetats
  Afegeix-te ara
  Plafó de missatges 
  Galeria d’imatges 
 Arxius i documents 
 Enquestes i Tests 
  Llistat de Participants
 ▬ღ▬ღ▬ღ▬ღ▬ღ▬ღ▬ღ 
 "Reglamento del Grupo" 
 " General " 
 " Poemas " 
 "Administración" 
 " Comparte Ayuda " 
 Sugerencias ,Quejas , Comentarios 
 ▬ღ▬ღ▬ღ▬ღ▬ღ▬ღ▬ღ 
 ►► Paneles todo PSP 
 Tutoriales aprendizaje 
 ►► Materiales 
 ►► Todo para Fondos 
 ▬ღ▬ღ▬ღ▬ღ▬ღ▬ღ▬ღ 
 Ofrecimientos y entregas 
 " Buzones " 
 Comunidades Amigas 
 Responder Mensajes 
 ▬ღ▬ღ▬ღ▬ღ▬ღ▬ღ▬ღ 
 
 
  Eines
 
General: Tú eres como el viento simún...
Triar un altre plafó de missatges
Tema anterior  Tema següent
Resposta  Missatge 1 de 1 del tema 
De: Casimiro López Cano  (Missatge original) Enviat: 14/01/2014 13:53


Tú eres como el viento simún monsónico, que viaja por los desiertos y mueve montañas de arena, que entonan melodías únicas, al rodar sus partículas de arenas de sílice por la pendiente de la duna, se oye una musiquilla celestial, que puede ser de espejismo o puede ser de verdad.
Tú eres amada mía, la que mueve en mi corazón, grandes acervos de amor, un amor puro y sincero acompañado de tus risas, que son novenas sinfonías de Beehtoven, auyentando las penas mías me llenas de felicidad, ¿ Y tus besos ? ¡¡ Hay tus besos !! Que que son perlas que emanan de tu interior y ruedan por mi alma hasta asentarse en mi corazón, donde quedan presos por voluntad propia, completando nuestra felicidad y dicha total.
Tú eres como la madreselva o yedra, que sube por las paredes de mis castillo de sueños, hasta llegar a mi ventana de luz, para aromar mis estancias y mi alma, con suspiros que son garfios fijándose en mi corazón sin causarle dolor y si alegria mayor.
¡¡ Suspiros que de tí vienen y otros que de mí van, se encuentran en el camino !! ¿ Que cositas se dirán ? Autor:

Casimiro López Cano


Primer  Anterior  Sense resposta  Següent   Darrer  

 
©2025 - Gabitos - Tots els drets reservats