Pàgina principal  |  Contacte  

Correu electrònic:

Contrasenya:

Inscriviu-vos ara!

Heu oblidat la vostra contrasenya?

As Poderosas e Amigos
Per molts anys, Maria Mirian !
 
Novetats
  Afegeix-te ara
  Plafó de missatges 
  Galeria d’imatges 
 Arxius i documents 
 Enquestes i Tests 
  Llistat de Participants
 RECORDAÇÕES 
 MOLDURAS 
 §§ RECEITAS §§ 
 CÂNCER DE MAMA 
 SAÚDE 
 FUNDOS E TEXTURAS 
 CANTINHO DA MARY 
 CANTINHO DA ESTRELA DALVA 
 RAZÕES & EMOÇÕES 
 PEDIDOS E ENTREGAS DE ASSINATURAS 
 LETRAS E MÚSICAS 
 GIFs, IMAGENS e FIGURAS 
 MIMADA DA SEMANA 
 CHAT PODEROSAS 
 
 
  Eines
 
General: Cápsulas "Original de Francisco Álvarez Hidalgo"
Triar un altre plafó de missatges
Tema anterior  Tema següent
Resposta  Missatge 1 de 5 del tema 
De: enri pas  (Missatge original) Enviat: 26/01/2013 19:34

                          

                              

Poemas de amor,

de soledad, de esperanza

 

Original de

Francisco Álvarez Hidalgo

El Café es una cápsula de ruidos,
y un dinámico cruce de senderos.
Ni por ti ni por mí son percibidos,
los dos, uno en el otro, viajeros.
Soy casi tú, secuestro tus sentidos,
y tú haces a los míos prisioneros.
Tal vez el mundo existe y nos rodea,
pero algo en torno nuestro lo bloquea.


Brevería Nº 2576

Poemas

 

No me pesan los años

No me pesan los años;
me pesa y me consume
cada beso no dado, no pedido,
las visionarias luces
que permití extinguirse, la aspereza
que tal vez transmití en mis actitudes,
la llama que, encendida en mis adentros,
no supe propagar, y tantas cumbres,
de fácil escalada,
que debí hacer, mas no me lo propuse.
No me pesan los años ya vividos;
vienen, se van: Transcurren.
Me pesa cada instante malgastado,
cada oportunidad que tal vez tuve
de amar, pero no amé, de dar ayuda
a quien cayó de bruces,
de prestar el oído, tolerante,
al que intentó expresar sus inquietudes.
Más que los desaciertos cometidos,
me desordena el alma, y me sacude,
cuanto debí haber hecho, sin hacerlo,
cuanto pude lograr, mas nunca obtuve.
Cada eventualidad dilapidada,
ahora, al mirar atrás, sobre mí irrumpe
como oscura marea,
y me agita fatídica, y me cubre.
De poco me aprovechan los lamentos,
y sin embargo crujen
al fondo de la mente
como mensaje lúgubre.
No me sirve mirar hacia el presente,
que sin cesar renace y se destruye,
ni tampoco a un futuro
cuya esencia es borrosa incertidumbre;
porque el ayer golpea
con sus viejas maderas de ataúdes,
cuanto murió en la sombra.
Se resiste a mostrarnos los estuches
de nuestras joyas de oro,
que murieron también, pero entre luces.
Cuanto pudo haber sido,
pero no llegó a ser, es mi derrumbe.

Los Angeles, 11 septiembre de 2012


                                                                                                                                                                         
 
 
                                                                     


Primer  Anterior  2 a 5 de 5  Següent   Darrer  
Resposta  Missatge 2 de 5 del tema 
De: Marybru Enviat: 28/01/2013 10:27
BOM DIA,
agradeço a amizade e presença.
beijos e ótima semana..
Mary

Resposta  Missatge 3 de 5 del tema 
De: Bella IsaeJuly Enviat: 28/01/2013 10:43
Bom dia,

desejo uma semana de paz!!
Agradeço seu carinho e atenção... Bela semana!!

Beijos
JULY

Resposta  Missatge 4 de 5 del tema 
De: estreladalva Enviat: 28/01/2013 11:10
Bom dia,

obrigada pela presença.
Desejo uma semana cheia de amor e saúde..
beijos

Estrela Dalva

Resposta  Missatge 5 de 5 del tema 
De: XandyCae Enviat: 28/01/2013 11:30
Bom dia,
 

agradeço sua presença

desejo ótima semana!!

Xandy


Primer  Anterior  2 a 5 de 5  Següent   Darrer  
Tema anterior  Tema següent
 
©2025 - Gabitos - Tots els drets reservats