Pàgina principal  |  Contacte  

Correu electrònic:

Contrasenya:

Inscriviu-vos ara!

Heu oblidat la vostra contrasenya?

As Poderosas e Amigos
Per molts anys, Maria Mirian !
 
Novetats
  Afegeix-te ara
  Plafó de missatges 
  Galeria d’imatges 
 Arxius i documents 
 Enquestes i Tests 
  Llistat de Participants
 RECORDAÇÕES 
 MOLDURAS 
 §§ RECEITAS §§ 
 CÂNCER DE MAMA 
 SAÚDE 
 FUNDOS E TEXTURAS 
 CANTINHO DA MARY 
 CANTINHO DA ESTRELA DALVA 
 RAZÕES & EMOÇÕES 
 PEDIDOS E ENTREGAS DE ASSINATURAS 
 LETRAS E MÚSICAS 
 GIFs, IMAGENS e FIGURAS 
 MIMADA DA SEMANA 
 CHAT PODEROSAS 
 
 
  Eines
 
General: Conversando con la noche y con el viento ..
Triar un altre plafó de missatges
Tema anterior  Tema següent
Resposta  Missatge 1 de 1 del tema 
De: enri pas  (Missatge original) Enviat: 18/02/2015 15:24
008.gif
009.gif
 
 
 
 
 

Conversando con la noche y con el viento


(Joan Manuel Serrat)

Empeñado en barrer
el atardecer
sorprendí al viento.
Era un chiquillo desnudo
que al verme, me brincó al cuello
y se puso a enredar con mi cabello.

Temblaba su voz
entre las ramas del manzano.
Silbaba entre los cañizos
cosas que uno anda cantando
y nos pilló la noche conversando.

De atardeceres
y de soledades...
De andar y andar
buscando verdades
para encontrar
siempre otra pregunta
ir y venir
y no llegar nunca.

Corazón de pluma
¿pa' qué pierdes el tiempo
conversando con la noche y con el viento?...


Volvía del Sur...
Era perezoso y caliente,
con las alforjas cargadas
de polvareda y simientes
de otros sementeros y otras gentes.

Tenía tanto para contar
desde el árbol de las manzanas...
Tantas imaginaciones, que
la noche se resbalaba
por sentarse a oír lo que contaba.

SERRAT:

Conversant amb la nit i el vent
(Joan Manuel Serrat)
Decidits a escombrar
Posta de sol
Em va sorprendre el vent.
Era un nen nu
que per a mi, que va saltar a la nuca
i va començar a enredar amb el meu cabell.
La seva veu tremola
entre les branques de la pomera.
Xiulant entre les tanques
coses que un és cantant
i hem agafat la nit parlant.
De postes de sol
i de solitud...
De caminar i caminar
recerca de veritats
per trobar
sempre una altra pregunta
anar i venir
i no arribar mai.
Cor de ploma
pa el que es perd temps?
et vols parlar amb vent i nit?...
Va tornar al sud...
Era calent i mandrós
amb alforges carregades
pols i llavors
altres sementeros i altres persones.
Tenia molt a dir
de la pomera.
Tanta imaginació, que
la nit lliscament
per seure a escoltar
 
 
 
 

 

 
 
 
                                                                                                                                             



Primer  Anterior  Sense resposta  Següent   Darrer  

 
©2025 - Gabitos - Tots els drets reservats