Pàgina principal  |  Contacte  

Correu electrònic:

Contrasenya:

Inscriviu-vos ara!

Heu oblidat la vostra contrasenya?

BRISAS DE AMOR PARA TI
 
Novetats
  Afegeix-te ara
  Plafó de missatges 
  Galeria d’imatges 
 Arxius i documents 
 Enquestes i Tests 
  Llistat de Participants
 General 
 * REGLAMENTO DE LA CASITA 
 * PRESENTATE AQUI 
 * POEMAS 
 * REFLEXIONES 
 * NUESTRA MUSICA 
 * CAPILLA VIRTUAL 
 * MUNDO DE LOS NIÑOS 
 * LA COCINA DE NORMA 
 * SALA DE JUEGOS 
 * TRUQUITOS DE BELLEZA Y DE SALUD 
 * BELLAS ROSAS 
 * VARIEDAD DE FLORES 
 * PSICOLOGIA 
 * METAFISICA Y FILOSOFIA 
 * MEDICINA NATURAL 
 * PHOTOBUCKET 
 * LINDAS BASES PARA FIRMAS 
 * IMAGENES 
 * OFRECIMIENTOS DE FIRMAS 
 * ENTREGAS DE FIRMAS 
 * TEXTURAS Y GLITTERS PARA FONDOS 
 * HERMOSOS FONDOS PARA TU USO 
 * FONDOS CUMPLE Y PARA EPOCAS 
 * GIFS PRECIOSOS 
 * COMUNIDADES AMIGAS DEJA TU BANNER 
 * CONOCE TUS ADMINISTRADORES 
 * RINCON BRISSA 
 * RINCON THEEDU 
 * RINCON TITA 
 * RINCON NORMA 
 * RINCON LOLILLA 
 * PORTADAS GUARDADAS 
 * GRUPOS UNIDOS * 
 
 
  Eines
 
General: LA AMISTAD
Triar un altre plafó de missatges
Tema anterior  Tema següent
Resposta  Missatge 1 de 3 del tema 
De: Alex  (Missatge original) Enviat: 17/10/2009 12:01
UN HERMOSO MENSAJE PARA AQUELLOS QUE CONSIDERO MIS AMIGOS.
Analizalo bien y saca tus respuestas.

Hubo una vez dos mejores amigos

Ellos eran inseparables, eran una sola alma.
Por alguna razón sus caminos tomaron dos rumbos distintos y se separaron.

Y ESTO INICIO ASÍ:
Yo nunca volví a saber de mi amigo
hasta el día de ayer, después de 10 años,
que caminando por la calle me encontré
a su madre. La saludé y le pregunté por mi
amigo. En ese momento sus ojos se
llenaron de lágrimas y  me miró a los ojos
diciendo: murió ayer... No supe qué decir,
ella me seguía mirando y pregunté cómo
había muerto.

Ella me invitó a su casa, al llegar allí
me ofreció sentarme en la sala vieja
donde pasé gran parte de mi vida,
siempre jugábamos ahí mi amigo y
yo. Me senté y ella comenzó a
contarme la triste historia.
Hace 2 años le diagnosticaron
una rara enfermedad, y su cura
era recibir cada mes una
transfusión de sangre durante
3 meses, pero ¿recuerdas que
su sangre era muy rara?, sí,
lo sé, igual que la tuya...
Estuvimos buscando donadores y al fin encontramos

a un señor vagabundo. 

Tu amigo, como te acordarás, era
muy testarudo, no quiso recibir
la sangre del vagabundo. Él decía
que de la única persona que
recibiría sangre sería de ti,
pero no quiso que te buscáramos,
él decía todas las noches: no lo
busquen, estoy seguro que
mañana si vendrá... Así pasaron
los meses, y todas las noches
se sentaba en esa misma silla
donde estás tú sentado y
rezaba para que te acordaras
de él y vinieras a la mañana
siguiente. Así acabó su vida
y en la última noche de su vida,
estaba muy mal, y sonriendo
me dijo: madre mía, yo sé
que pronto mi amigo vendrá,
pregúntale por qué tardó tanto
y dale esa nota que está
en mi cajón.
 

La señora se levantó, regresó
y me entregó la nota que decía:
'Amigo mío, sabía que vendrías, tardaste un poco

pero no importa, lo importante es que viniste. Ahora te
estoy esperando en otro sitio espero que tardes en llegar,
pero mientras tanto quiero decirte que todas las noches
rezaré por ti y desde el cielo te estaré cuidando mi querido
mejor amigo. ¡Ah, por cierto, ¿te acuerdas por qué nos distanciamos?
sí, fue porque no te quise prestar mi pelota nueva, jaja,
qué tiempos... éramos insoportables, bueno pues quiero decirte
que te la regalo y espero que te guste mucho. Te quiere
mucho: tu amigo por siempre'
.

'No dejes que tu orgullo pueda
más que tu corazón...
La amistad es como el mar, se

ve el principio pero no el final´.


Primer  Anterior  2 a 3 de 3  Següent   Darrer  
Resposta  Missatge 2 de 3 del tema 
De: lolilla52 Enviat: 17/10/2009 20:16
Que bonito Alex
Muchas gracias amigo
Un saludo
Lola

Resposta  Missatge 3 de 3 del tema 
De: lolilla52 Enviat: 21/10/2009 13:03


 
©2025 - Gabitos - Tots els drets reservats