Pàgina principal  |  Contacte  

Correu electrònic:

Contrasenya:

Inscriviu-vos ara!

Heu oblidat la vostra contrasenya?

Creaciones_Gabito
Per molts anys, Manul2 !
 
Novetats
  Afegeix-te ara
  Plafó de missatges 
  Galeria d’imatges 
 Arxius i documents 
 Enquestes i Tests 
  Llistat de Participants
 General 
 ENTREGA PREMIOS ASISTENCIA DIARIA 
 ❥❥¸.•`*´´¨ ASISTENCIA DIARIA¸.•`*´´¨❥❥¸ 
 OFRECIMIENTO Y PETICIONES FIRMAS 
 ESPACIO DISEÑO Y FIRMAS UTOPIA 
 ALEJANDRO FERNANDEZ VIDEOS 
 SECRETOS DE LA ABUELA] 
 POEMAS CANELA 
 REFLEXIONES 
 ✿*¨ ¨*✿ RETOS DE LA SEMANA ✿*¨ ¨*✿ 
 TODO SOBRE EL (PSP 7) Tubes imagenes etc 
 ALEJANDRO FERNANDEZ VIDEOSº*º*º 
 Recetas y secretos de la Abuela 
 DISEÑADORA SOLITA 
 Diseñadora 
 
 
  Eines
 
General: ==ATURDIDA DE DOLOR==
Triar un altre plafó de missatges
Tema anterior  Tema següent
Resposta  Missatge 1 de 4 del tema 
De: 【★╬►BONITA◄╬★]  (Missatge original) Enviat: 24/04/2012 15:09
 
==ATURDIDA DE DOLOR==

Imagen4_2x1-5.jpg

ATURDIDA DE DOLOR

Empezando a amanecer el sol se opacó,
en severo concubinato con la luna del amor,
no llegó a imaginar si causaba algún dolor,
se eclipsaba sutilmente en el edén del querer,
bajo el placer ansioso que le hacía estremecer.

Pasaban lentas las horas y las nubes empurradas
lloraban y lloraban;
sus lágrimas caían como sudor clandestino
sobre el vergel de la aurora,
mojando la huella inerte, camuflada en la neblina,
de la gris y airosa bruma que despacio le devora.

Pétalos de claveles y magnolias asedadas,
aparecen de repente contrastanto al arcoiris;
al oeste el horizonte escucha reir al río
y al espíritu del bosque;
aturdida de dolor mi alma pena por pasión,
dejando escapar al beso que llegó en la noche obscura,
bajo un creciente de luna,
deteniendo el viaje vitalicio de las rosas
que marchitas se enrumbaban hacia el limbo,
por el infierno donde arden nuestras estrellas dormidas,
junto al cráter de neptuno,
con las constelaciones y los luceros taciturnos.

Yo, esa ostra vacía que aun no había sido herida.
Sentía abierta la llaga de un amor que penetró,
cual turbulento grano de arena.
Era débil su sentimiento y me recubrí de nácar,
tratando de cicatrizar el cruento dolor
de mi angustiado tormento.

...Y aun me aturde la lágrima, el dolor y el sufrimiento...

Amanece otra vez.
Mi alma resentida carece de misericordia para concederle el perdón.
Sigue soñando despierta en que no le dejará de amar...y,
vuela borracha por el néctar de ese amor
que le lame las heridas y lastima su pasión

A.D

SALUDOS DE TU AMIGA

7-32.jpg

Imagen4_2x1-5.jpg


Primer  Anterior  2 a 4 de 4  Següent   Darrer  
Resposta  Missatge 2 de 4 del tema 
De: Sol Solgraficos Enviat: 24/04/2012 15:20

Resposta  Missatge 3 de 4 del tema 
De: Canela7507 Enviat: 25/04/2012 12:59

Resposta  Missatge 4 de 4 del tema 
De: Sol Solgraficos Enviat: 25/04/2012 18:32


Primer  Anterior  2 a 4 de 4  Següent   Darrer  
Tema anterior  Tema següent
 
©2025 - Gabitos - Tots els drets reservats