Pàgina principal  |  Contacte  

Correu electrònic:

Contrasenya:

Inscriviu-vos ara!

Heu oblidat la vostra contrasenya?

Creaciones_Gabito
Per molts anys, fantasia2 !
 
Novetats
  Afegeix-te ara
  Plafó de missatges 
  Galeria d’imatges 
 Arxius i documents 
 Enquestes i Tests 
  Llistat de Participants
 General 
 ENTREGA PREMIOS ASISTENCIA DIARIA 
 ❥❥¸.•`*´´¨ ASISTENCIA DIARIA¸.•`*´´¨❥❥¸ 
 OFRECIMIENTO Y PETICIONES FIRMAS 
 ESPACIO DISEÑO Y FIRMAS UTOPIA 
 ALEJANDRO FERNANDEZ VIDEOS 
 SECRETOS DE LA ABUELA] 
 POEMAS CANELA 
 REFLEXIONES 
 ✿*¨ ¨*✿ RETOS DE LA SEMANA ✿*¨ ¨*✿ 
 TODO SOBRE EL (PSP 7) Tubes imagenes etc 
 ALEJANDRO FERNANDEZ VIDEOSº*º*º 
 Recetas y secretos de la Abuela 
 DISEÑADORA SOLITA 
 Diseñadora 
 
 
  Eines
 
General: OLVIDO
Triar un altre plafó de missatges
Tema anterior  Tema següent
Resposta  Missatge 1 de 5 del tema 
De: MARILU9268  (Missatge original) Enviat: 17/01/2014 11:20

 

 

Olvido 
  
Ha de pasar la vida. Ha de llegar la muerte. 
He de quedar tendida bajo la tierra, inerte, 
insensible, callada, como estatua de cera 
que al romperse en pedazos abandonada fuera. 
  
Ya sin brillo los ojos que te siguen ahora 
con miradas que besan y que besos te imploran, 
y muy quieta la inquieta ambición de caminos 
que embriagada me tiene como mágico vino... 
  
Ha de pasar la vida. Ha de llegar el largo 
dolor de estar sin verte. Acaso al grito amargo 
de tu angustia la tierra se estremezca un momento.. 
Mas, después, poco a poco callará tu lamento. 
  
Y de nuevo otro paso, no mi paso ligero, 
a compás con el tuyo cruzará los senderos, 
y otro labio ¡no el mío! te dirá que la vida 
es hermosa: “...La rama que se da florecida, 
  
el temblor del lucero, y la nube, y el canto, 
alegría te enseñan... Es inútil el llanto...!” 
Y una vez más el viento jugará con tu risa, 
y miel pura en tu boca otra boca sumisa 
  
dejará bien amado, mientras rueda el estío...! 
Y tal vez cuando lleguen esos días sombríos, 
en que llora la lluvia su dolor lentamente, 
y en las sombras el paso del misterio se siente 
  
surgiré en tu recuerdo con aquella encantada 
vaguedad de las cosas hace tiempo olvidadas, 
que retornan a veces en la luna de oro, 
en lo triste de un verso, en el eco sonoro 
  
de un arroyo que pasa... Y dirás: “¿Cómo era 
la mujer que yo quise una azul primavera 
en que estaban los campos aromados y llenos 
de rumores festivos bajo el cielo sereno...? 
  
¿Eran claros sus ojos? ¿me embriagó su dulzura? 
¿Sus cabellos... tenían de las mieses maduras 
el color milagroso? ¿Era leve su mano? 
¿Sonreía? ¿Lloraba? ...”. ¡Y tu afán será en vano!

MEIRA DEL MAR

 

 



Primer  Anterior  2 a 5 de 5  Següent   Darrer  
Resposta  Missatge 2 de 5 del tema 
De: clasica Enviat: 17/01/2014 15:54

Resposta  Missatge 3 de 5 del tema 
De: campitos0 Enviat: 18/01/2014 00:03

Resposta  Missatge 4 de 5 del tema 
De: Luisa2009 Enviat: 18/01/2014 13:12

Resposta  Missatge 5 de 5 del tema 
De: Luisa2009 Enviat: 18/01/2014 13:12


Primer  Anterior  2 a 5 de 5  Següent   Darrer  
Tema anterior  Tema següent
 
©2025 - Gabitos - Tots els drets reservats