Pàgina principal  |  Contacte  

Correu electrònic:

Contrasenya:

Inscriviu-vos ara!

Heu oblidat la vostra contrasenya?

Cumbrecita De Amigos
Per molts anys, Ciprianobb !
 
Novetats
  Afegeix-te ara
  Plafó de missatges 
  Galeria d’imatges 
 Arxius i documents 
 Enquestes i Tests 
  Llistat de Participants
 *** ANGELES *** 
 *** BIENVENIDO/AS *** 
 *** BELLEZA *** 
 *** CANCIONES *** 
 *** CUMPLEAÑOS *** 
 *** DIBUJOS GIF **** 
 *** EVANGELIOS *** 
 *** FILIPENSES *** 
 *** FLORES *** 
 *** FONDOS *** 
 **** FONDOS PANTALLA**** 
 *** FOTOS *** 
 *** GIF *** 
 *** HISTORIAS *** 
 *** HOROSCOPOS *** 
 *** HUMOR *** 
 *** IMAGENES *** 
 *** JESUS *** 
 *** JUEGOS *** 
 *** LIBROS *** 
 *** MARIA SMA *** 
 *** MUSICA *** 
 *** NOMBRES *** 
 *** NOTICIAS *** 
 *** OFICIO DIVINO *** 
 *** ORACIONES *** 
 *** PAISES *** 
 *** PEDIDOS DE ORACION *** 
 *** PELICULAS *** 
 *** PENSAMIENTOS *** 
 *** PLANTAS *** 
 *** POEMAS *** 
 *** PROVERBIOS *** 
 *** RADIOS *** 
 *** RECETAS *** 
 *** REFLEXIONES *** 
 *** REFRANES *** 
 *** RELATOS *** 
 *** RELIGION *** 
 *** SALUD *** 
 *** SANTOS *** 
 *** SANTO PADRE *** 
 *** TURISMO *** 
 *** VERSICULOS *** 
 *** VIDEOS *** 
 *** RADIO ARMONIA " 
 *** CHAT *** 
 *** SITIOS VARIOS *** 
 *: *:·CAPILLA*:·*:· 
 *** MENSAJES DE LA CASITA MARZO 2006 MARZO 2009 *** 
 *CAMINO AL CIELO* 
 *★*★*★*★*★*★*★*★*★* 
 ADORACION AL SANTISIMO ★*★*★*★*★* 
 CUMBRECITA DE AMIGOS Encuentro de Amigos 
 
 
  Eines
 
General: Poema crepuscular "José Angel Buesa"
Triar un altre plafó de missatges
Tema anterior  Tema següent
Resposta  Missatge 1 de 4 del tema 
De: enri pas  (Missatge original) Enviat: 06/05/2014 18:21

 

 

 
 
 
Poema crepuscular
 
 
"José Angel Buesa"
 
 

    En el recogimiento de la tarde que muere,
    Entre las imprecisas brumas crepusculares,
    Cada jirón de sombra cobra vida, y sugiere
    Vaporosas siluetas familiares.
    En la brisa que pasa, parece que suspira
    La virgen de ojos claros que aún sueña en mi regreso;
    El rumor de las frondas abre el ala de un beso,
    Y desde aquella estrella, alguien me mira.

    Allá, entre la alameda, se perfila la sombra
    Grácil de la mujer que amé más en la vida,
    Y en la voz de la fuente vibra una voz querida,
    Que en su canción de oro y cristal me nombra.

    Todo canta, a esa hora, la canción olvidada;
    Todo sueña el ensueño que quedó trunco un día,
    Y verdece de nuevo la ilusión agostada,
    Ebria de fe, de ardor y de armonía.

    Y entre la sutil bruma de prestigios de incienso
    Que exalta mis recuerdos y mi melancolía,
    En la paz de este parque abandonado, pienso
    En la mujer que nunca será mía.

     

     


 
 

 
 
 

By2520Normis.gif picture by lorena_2009_2009_2009



Primer  Anterior  2 a 4 de 4  Següent   Darrer  
Resposta  Missatge 2 de 4 del tema 
De: ItaPora Enviat: 07/05/2014 11:46

Resposta  Missatge 3 de 4 del tema 
De: MariaTrinidad Enviat: 08/05/2014 23:01

Resposta  Missatge 4 de 4 del tema 
De: AlegriaAzul Enviat: 14/05/2014 19:46


Primer  Anterior  2 a 4 de 4  Següent   Darrer  
Tema anterior  Tema següent
 
©2026 - Gabitos - Tots els drets reservats