Pàgina principal  |  Contacte  

Correu electrònic:

Contrasenya:

Inscriviu-vos ara!

Heu oblidat la vostra contrasenya?

Cumbrecita De Amigos
 
Novetats
  Afegeix-te ara
  Plafó de missatges 
  Galeria d’imatges 
 Arxius i documents 
 Enquestes i Tests 
  Llistat de Participants
 *** ANGELES *** 
 *** BIENVENIDO/AS *** 
 *** BELLEZA *** 
 *** CANCIONES *** 
 *** CUMPLEAÑOS *** 
 *** DIBUJOS GIF **** 
 *** EVANGELIOS *** 
 *** FILIPENSES *** 
 *** FLORES *** 
 *** FONDOS *** 
 **** FONDOS PANTALLA**** 
 *** FOTOS *** 
 *** GIF *** 
 *** HISTORIAS *** 
 *** HOROSCOPOS *** 
 *** HUMOR *** 
 *** IMAGENES *** 
 *** JESUS *** 
 *** JUEGOS *** 
 *** LIBROS *** 
 *** MARIA SMA *** 
 *** MUSICA *** 
 *** NOMBRES *** 
 *** NOTICIAS *** 
 *** OFICIO DIVINO *** 
 *** ORACIONES *** 
 *** PAISES *** 
 *** PEDIDOS DE ORACION *** 
 *** PELICULAS *** 
 *** PENSAMIENTOS *** 
 *** PLANTAS *** 
 *** POEMAS *** 
 *** PROVERBIOS *** 
 *** RADIOS *** 
 *** RECETAS *** 
 *** REFLEXIONES *** 
 *** REFRANES *** 
 *** RELATOS *** 
 *** RELIGION *** 
 *** SALUD *** 
 *** SANTOS *** 
 *** SANTO PADRE *** 
 *** TURISMO *** 
 *** VERSICULOS *** 
 *** VIDEOS *** 
 *** RADIO ARMONIA " 
 *** CHAT *** 
 *** SITIOS VARIOS *** 
 *: *:·CAPILLA*:·*:· 
 *** MENSAJES DE LA CASITA MARZO 2006 MARZO 2009 *** 
 *CAMINO AL CIELO* 
 *★*★*★*★*★*★*★*★*★* 
 ADORACION AL SANTISIMO ★*★*★*★*★* 
 CUMBRECITA DE AMIGOS Encuentro de Amigos 
 
 
  Eines
 
General: Crepúsculo "Antonio Machado"
Triar un altre plafó de missatges
Tema anterior  Tema següent
Resposta  Missatge 1 de 5 del tema 
De: enri pas  (Missatge original) Enviat: 18/06/2014 17:22

 

 

Crepúculo Antonio Machado

 

Caminé hacia la tarde de verano
Para quemar, tras el azul del monte,
La mirra amarga de un amor lejano
En el ancho flamígero horizonte.
Roja nostalgia el corazón sentía,
Sueños bermejos, que en el alma brotan
De lo inmenso inconsciente,
Cual de región caótica y sombría
Donde ígneos astros, como nubes, flotan,
Informes, en un cielo lactescente.
Caminé hacia el crepúsculo glorioso,
Congoja del estío, evocadora
Del infinito ritmo misterioso
De olvidada locura triunfadora.
De locura adormida, la primera
Que al alma llega y que del alma huye,
Y la sola que torna en su carrera
Si la agria ola del ayer refluye.
La soledad, la musa que el misterio
Revela al alma en sílabas preciosas
Cual notas de recóndito salterio,
Los primeros fantasmas de la mente
Me devolvió, a la hora en que pudiera,
Caída sobre la ávida pradera
O sobre el seco matorral salvaje,
Un ascua del crepúsculo fulgente,
Tornar en humo el árido paisaje.
Y la inmensa teoría
De gestos victoriosos
De la tarde rompía
Los cárdenos nublados congojosos.
Y muda caminaba
En polvo y sol envuelta, sobre el llano,
Y en confuso tropel, mientras quemaba
Sus inciensos de púrpura el verano.

 

 


     



Primer  Anterior  2 a 5 de 5  Següent   Darrer  
Resposta  Missatge 2 de 5 del tema 
De: Wendy Enviat: 18/06/2014 21:17
graciasporcomV.gif picture by MABELUKA

Resposta  Missatge 3 de 5 del tema 
De: DULCEPOEMA Enviat: 20/06/2014 00:48

Resposta  Missatge 4 de 5 del tema 
De: ItaPora Enviat: 21/06/2014 05:42

Resposta  Missatge 5 de 5 del tema 
De: Morena39 Enviat: 25/06/2014 12:01


Primer  Anterior  2 a 5 de 5  Següent   Darrer  
Tema anterior  Tema següent
 
©2025 - Gabitos - Tots els drets reservats