Pàgina principal  |  Contacte  

Correu electrònic:

Contrasenya:

Inscriviu-vos ara!

Heu oblidat la vostra contrasenya?

EL RECUERDO DE MI SUEÑO
Per molts anys, Caroly57 !
 
Novetats
  Afegeix-te ara
  Plafó de missatges 
  Galeria d’imatges 
 Arxius i documents 
 Enquestes i Tests 
  Llistat de Participants
  
 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 
 
  Eines
 
General: BUENOS DÍAS
Triar un altre plafó de missatges
Tema anterior  Tema següent
Resposta  Missatge 1 de 3 del tema 
De: Norma Noemi 879  (Missatge original) Enviat: 09/04/2021 12:27


Primer  Anterior  2 a 3 de 3  Següent   Darrer  
Resposta  Missatge 2 de 3 del tema 
De: OSCARJ Enviat: 09/04/2021 12:50
BUENOS DIAS FELIZ VIERNES

COBARDE

Raudo el buque navega.

En la toldilla
fuma impasible el capitán negrero.

Por la abierta escotilla
sube murmullo ronco y plañídero,

que el sollozo semeja
de mil bestias humanas;
es el ébano vivo que se queja
al dejar las llanuras africanas.

Y mientras gime abajo el cargamento,
y a merced de las olas y del viento,

navega el barco por la mar bravía,
que nos relate el capitán un cuento,
pide a voces la audaz marinería.

-¿Una historia pedís?
Ahí va la mía,
-el negrero exclamó-.
Si por mi alarde
de arrojo temerario habéis creído,
que cual valiente soy, valiente he sido,
¡grande fue vuestro error!
Yo fui un cobarde.

Yo fui cobarde, sí, porque yo amaba
con la ternura de la edad primera,

a una mujer que infame me engañaba,
y la amaba frenético, la amaba
como ama a sus cachorros la pantera.

No sé si su adulterío o mi cariño
la hicieron concebir un tierno niño,

mas sé que entre la madre y el hijuelo
tanta dicha gocé, tanta ventura,
que a deciros verdad me figuraba
que casi comprendí lo que era el cielo.

Breves fueron mis cándidos amores,
breve mi dicha fue, breve mi calma,

y al saber la traición de los traidores
sentía del infierno los horrores,
dentro del corazón, dentro del alma.

A mi ríval deshice a machetazos

y antes de herir a la que impía
rompió de amor los bendecidos lazos,

el arma se detuvo, que en los brazos
de la mujer culpable, sonreía
el pequeñuelo débil e inocente,

y no quise manchar su tersa frente;

y, de pueril ternura haciendo alarde,
por no dejar sin madre al pequeñuelo,
¡a la infiel perdoné
como un cobarde!



Marcos Rafael Blanco Belmonte





Resposta  Missatge 3 de 3 del tema 
De: fantasia2 Enviat: 09/04/2021 21:28


 
©2025 - Gabitos - Tots els drets reservats