Pàgina principal  |  Contacte  

Correu electrònic:

Contrasenya:

Inscriviu-vos ara!

Heu oblidat la vostra contrasenya?

EL RECUERDO DE MI SUEÑO
Per molts anys, Caroly57 !
 
Novetats
  Afegeix-te ara
  Plafó de missatges 
  Galeria d’imatges 
 Arxius i documents 
 Enquestes i Tests 
  Llistat de Participants
  
 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 
 
  Eines
 
General: Martha Aurora.........Les Desea....... ¡Feliz Miércoles!***
Triar un altre plafó de missatges
Tema anterior  Tema següent
Resposta  Missatge 1 de 4 del tema 
De: 3 1954  (Missatge original) Enviat: 31/01/2024 05:05
 
 
 
 
 
 
 El arquitecto de un nuevo templo en las alturas de los Himalayas

instruyó así al escultor que debía esculpir la imagen de la divinidad

en el altar central:

 "Quiero que sea la imagen de Dios y la imagen de

todos los hombres y mujeres que han existido, 

existen y existirán.

Que todos se reconozcan en ella, 

y que todos reconozcan en ella la

imagen del Dios que los creó.

 

El escultor comenzó su trabajo. 

Tomó el bloque de mármol, y fue

esculpiendo en él los rostros de los peregrinos que venían al templo.

No todos distintos y por separado,

 sino tomando el bloque entero cada

vez y esculpiendo un rostro encima del otro, 

siempre sobre el mismo

bloque de mármol. 

Llegaba un peregrino, esculpía su imagen hasta la

perfección, y cuando este se marchaba, 

venía el siguiente y trabajaba

su imagen sobre la anterior. 

Y así uno y otro y otro.

 

El bloque era grande al empezar, 

pero al diseñar en él el rostro de

un peregrino sobre el del anterior, había que rebajar rasgos, 

pulir

superficies, limar ángulos. 

Cada vez salía el nuevo rostro perfecto,

pero cada vez el bloque se hacía más pequeño.

 

Un día el escultor llamó al arquitecto y le dijo que su tarea había

concluido.

 Fueron al templo, y allí, en el centro del santuario, en

el altar central, 

se   encontraba el nicho de la divinidad que había de presidir el templo.

 Y el nicho estaba vacío.

 

El arquitecto entendió. 

La imagen perfecta de Dios es la no imagen.

La plenitud se encuentra en el vacío.

 El infinito se toca con el

cero. La totalidad surge de la nada. 

Y cada peregrino al llegar tras

una larga peregrinación al templo sagrado y mirar al altar,

 veía su

propio rostro reflejado en el fondo de mármol pulido del nicho vacío.

D/A

 
 
 
 
 


 


Primer  Anterior  2 a 4 de 4  Següent   Darrer  
Resposta  Missatge 2 de 4 del tema 
De: elopolis Enviat: 31/01/2024 11:14

Resposta  Missatge 3 de 4 del tema 
De: poesia 22 Enviat: 31/01/2024 12:11

Resposta  Missatge 4 de 4 del tema 
De: UTOPIA Enviat: 01/02/2024 16:27


Primer  Anterior  2 a 4 de 4  Següent   Darrer  
Tema anterior  Tema següent
 
©2025 - Gabitos - Tots els drets reservats