Pàgina principal  |  Contacte  

Correu electrònic:

Contrasenya:

Inscriviu-vos ara!

Heu oblidat la vostra contrasenya?

EL REFUGIO DE ROXANA TANA
 
Novetats
  Afegeix-te ara
  Plafó de missatges 
  Galeria d’imatges 
 Arxius i documents 
 Enquestes i Tests 
  Llistat de Participants
  
 ♥BIENVENID@S AL REFUGIO DE ROXANA TANA♥ 
  
  
  
  
  
  
  
  
  
  
  
  
  
  
  
  
  
  
  
  
  
  
  
  
  
  
  
  
  
  
  
  
 B 
 D 
 
 
  Eines
 
*:·.★* Mjes DIARIOS: VISTEME SEÑOR PARA LAS BODAS
Triar un altre plafó de missatges
Tema anterior  Tema següent
Resposta  Missatge 1 de 3 del tema 
De: MONI  (Missatge original) Enviat: 11/02/2011 12:39
 
 
 
 
 

¡VÍSTEME, SEÑOR, PARA LAS BODAS!

Por

Emma-Margarita R. A.-Valdés

 

 

Venciste mi tormenta

con relámpagos de aguas luminosas

y me hiciste heredera de tu reino.

Testamento de espigas

en mis áridas tierras despobladas.

La voz del infinito,

oculta en las estelas del secreto,

me reveló el futuro que mana de la roca:

cantaré amaneceres en los pinos,

tendré enjambres de miel con aroma de albahaca

y adornarán mi pecho

ramilletes de soles verticales.

Las ráfagas de umbría

en mi éxodo febril hacia la noche,

me izaron sobre efímeras espumas,

amargos barrizales secaron mi corriente.

Fui visión de ciprés en la aurora fugaz.

Y rompí el plan sagrado

por viejas cicatrices de mi arcilla.

Pero hoy brilla tu alcorce en las cañadas

llamándome a esponsales.

¡Vísteme de inocencia

para el blanco banquete de tus bodas!.

Me acercaré a tu pórtico e invocaré tu nombre;

mi humilde golondrina perdida en el paisaje

volará con tus alas de paloma;

recordaré tu tiempo sobre el altar del mundo,

me enlazaré en tus brazos extendidos;

creceré espiga fértil de tu siembra;

a la tercera copa brindaré

con el mágico zumo de tu vid;

proclamaré la gloria de tu eterno banquete.

Maduran las semillas

con el agua cautiva de tu amor,

líquida arquitectura de templos sumergidos

desde el día angular de barro y piedra.

Esplenden las fontanas

que confirman tus dones inmutables,

y un éxtasis que fluye hacia el mar vespertino

me anuncia un despertar de ríos vagabundos.

Si me invitas, Rey mío,

y revistes de níveas azucenas

mi tallo descarnado,

cantaré amaneceres en los pinos,

tendré enjambres de miel con aroma de albahaca

y adornarán mi pecho

ramilletes de soles verticales.

 

Emma-Margarita R. A.-Valdés

 
 
 
 
 
 
moni4.gif


Primer  Anterior  2 a 3 de 3  Següent   Darrer  
Resposta  Missatge 2 de 3 del tema 
De: Regalito Enviat: 11/02/2011 14:06
img143/5568/meencntiy6.gif

Resposta  Missatge 3 de 3 del tema 
De: *« Ævæ »* Enviat: 11/02/2011 19:00
grac por compartir Pictures, Images and Photos


 
©2025 - Gabitos - Tots els drets reservats