Pàgina principal  |  Contacte  

Correu electrònic:

Contrasenya:

Inscriviu-vos ara!

Heu oblidat la vostra contrasenya?

EL RINCON DE LA VERDADERA AMISTAD
 
Novetats
  Afegeix-te ara
  Plafó de missatges 
  Galeria d’imatges 
 Arxius i documents 
 Enquestes i Tests 
  Llistat de Participants
  
  
  
 ◙ cσmunídαdєs αmígαs 
  
  
  
 ◙◙ ríncσn pσєtícσ 
 ◙◙ nuestros pps 
 ◙◙ ríncσn musícαl  
 ◙◙ ríncσn mujєr 
 ◙◙ ríncσn salud 
 ◙◙ ríncσn dє cσcínα 
 ◙◙ ríncσn dє nαvídαd 
 ◙◙ ríncσn dє dє juєgσs 
 ◙◙ rєflєхíσnєs 
 ◙◙ kαввαlαh 
 ◙◙ вíσgrαfíαs 
 ◙◙ tu cumplєαñσs 
 
 
  
 ◙◙ σfrєcє fírmítαs 
 ◙◙ rєcσgє fírmítαs 
 ◙◙ tutσríαlєs 
 
 
  
  
  
  
 ◙◙ Nuestro Rincon de Oraciones 
  
 ToDo PaRa MiS DeSaYuNoS 
 El RiNcOn De MaNuAlIDaDes 
 
 
  Eines
 
EL RINCON DE CELE: UN ARTEFACTO FÚNEBRE - la imagen -
Triar un altre plafó de missatges
Tema anterior  Tema següent
Resposta  Missatge 1 de 2 del tema 
De: cele19331  (Missatge original) Enviat: 17/04/2011 13:01
Unartefactofnebre_Laimagen_titulo.jpg
Unartefactofnebre_Laimagen_foto.jpg

Lo fascinante de la confesión, ahora me acuerdo, era el confesonario, no sé si por lo que tenía de armario o por lo que tenía de caja. En todo caso, se trataba de una arquitectura misteriosa a la que los domingos, mientras estábamos en misa, se acercaba de forma sucesiva mi padre y mi madre, él por el lado de la derecha y ella por el de la izquierda. Se acercaban, digo,  y se ponían de rodillas frente a una ventanita. El sacerdote permanecía en el cuerpo central del cubículo, oculto, por lo general, tras una cortina morada. Aquel espectáculo era muy grave, mucho, y muy tétrico, y muy fúnebre, porque el confesonario tenía también algo de ataúd. ¿Qué cosas malas habrían hecho papá y mamá para verse obligados a pasar por aquella situación ignominiosa? ¿Fue el la iglesia donde comencé a desconfiar de ellos?

Jamás vi entrar a salir al cura del confesionario. O estaba o no estaba, como si llegara a través de unos túneles secretos y se marchara también a través de ellos. El de la foto, desnudo como lo vemos, permite apreciar toda su geometría, lo que le priva del misterio de los de mi infancia. Parece más el esqueleto de un confesionario que un confesionario. Aun así, sobrecogen sus compartimentos, sus divisiones, su funcionalidad. En la medida en que evoca también las antiguas cajas tipográficas, la penitente podría ser la letra de un alfabeto raro, donde unos caracteres se humillan ante otros, que los escuchan sentados y con expresión de hastío. Lo que dice ese alfabeto de sí mismo no puede ser peor que lo que la pobre niña de la foto confiesa al cura.

 

Fotografía de Reinhard Krause (Reuter)

EL PAIS SEMANAL
Separadorlilaconflor-1.gif
Cele -Celestino-


Primer  Anterior  2 a 2 de 2  Següent   Darrer  
Resposta  Missatge 2 de 2 del tema 
De: IMANPRINCESS Enviat: 27/01/2025 19:18


 
©2025 - Gabitos - Tots els drets reservats