Pàgina principal  |  Contacte  

Correu electrònic:

Contrasenya:

Inscriviu-vos ara!

Heu oblidat la vostra contrasenya?

El lago del amor
 
Novetats
  Afegeix-te ara
  Plafó de missatges 
  Galeria d’imatges 
 Arxius i documents 
 Enquestes i Tests 
  Llistat de Participants
 ♥Bienvenid@ al El lago del amor♥

 
 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 
 
  Eines
 
General: MUERE EL AMOR?
Triar un altre plafó de missatges
Tema anterior  Tema següent
Resposta  Missatge 1 de 3 del tema 
De: simpatia  (Missatge original) Enviat: 26/09/2009 19:57

Photo Sharing and Video Hosting at Photobucket  

 

 

MUERE EL AMOR? 

 

Se murió el amor y lo están velando en la sala mortuoria del desinterés.  

Está en el pasaje que se llama olvido en la misma vereda
a la que se mudó el estrés.
 
Vinieron sus deudos a despedir sus restos el
 orgullo, amor propio, pasión, dejadez ...

Y en un rincón lloraba infidelidad ¡pobrecita!
sintiéndose muy triste y culpable a la vez.

No se imaginó nunca que esto sucediera comenzó jugando y se involucró después.

Le gustó lo prohibido sin medir consecuencias
la pasión fue tan  fuerte, que acabó con el.

Abriéndose paso entre los asistentes indiferencia ¡presente! arrastrando sus pies.

Se abrazó a su amado que ya no le oía ¿porqué? preguntaba a gritos ¿esto tenía que suceder?.
 
Se hizo un silencio sepulcral en la sala se arrimó la ternura
y el celo también.

La rutina no pudo contener el llanto se sentía muy triste y culpable a la vez  
 
El amor es sufrido misericordioso , benigno el amor 
no conoce lo que es la altivez  se da por entero
y no pide nada...habló Dios desde el cielo: por eso a mi lado el se sentirá muy bien..
 
En la tierra los hombres le dieron la espalda el llorarlo ahora esa insensatez.. .

Lo hubieran cuidado cuando estuvo entre ustedes
ahora... ya es tarde, despídanse de el.

De pronto la sala se llenó de amigos que al ver al amor muerto, no lo podían creer.

Porque ni ellos mismos se habían dado cuenta
que sufriera tanto y su fin sea.. ¡tan cruel!.
 
Los hombres de negro se acercaron al féretro
y uno a uno quisieron verlo por última vez.

Orgullo, cariño, pasión, ternura e indiferencia y olvido besaron al amor en su sien...

Coincidieron todos que en ese momento entreabrió sus ojos y hasta sonrió también

En sus trémulas manos tenían vida las rosas que aún estaban frescas con savia de él.

Es que el amor todo lo soporta todo lo cree, todo lo da él no conoce lo que es la envidia el amor nunca eso, deja de ser.

Pasarán los días, los meses, los años los otoños, veranos, primaveras e inviernos
y.... ¡el amor siempre ha de permanecer!. ..

                       D/A

LES DESEO UN FELIZ FIN DE SEMANA..


 

 



Primer  Anterior  2 a 3 de 3  Següent   Darrer  
Resposta  Missatge 2 de 3 del tema 
De: Scarlata901 Enviat: 26/09/2009 21:13
sobreflor.gif picture by scar_2009

Resposta  Missatge 3 de 3 del tema 
De: alma gitana36 Enviat: 26/09/2009 22:19
lunitaplaya.jpg picture by alma_gitana_2007


 
©2025 - Gabitos - Tots els drets reservats