Pàgina principal  |  Contacte  

Correu electrònic:

Contrasenya:

Inscriviu-vos ara!

Heu oblidat la vostra contrasenya?

El lago del amor
Per molts anys, pilarcoronado !
 
Novetats
  Afegeix-te ara
  Plafó de missatges 
  Galeria d’imatges 
 Arxius i documents 
 Enquestes i Tests 
  Llistat de Participants
 ♥Bienvenid@ al El lago del amor♥

 
 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 
 
  Eines
 
General: PRESIOSA Y EL AIRE
Triar un altre plafó de missatges
Tema anterior  Tema següent
Resposta  Missatge 1 de 5 del tema 
De: MIRELLA  (Missatge original) Enviat: 06/10/2011 00:12

 

 

 

Su luna de pergamino               
Preciosa tocando viene 
por un anfibio sendero 
de cristales y laureles.               
El silencio sin estrellas, 
huyendo del sonsonete, 
cae donde el mar bate y canta               
su noche llena de peces. 
En los picos de la sierra 
los carabineros duermen               
guardando las blancas torres 
donde viven los ingleses. 
Y los gitanos del agua               
levantan por distraerse 
glorietas de caracoles 
y ramas de pino verde.               

              

*

Su luna de pergamino               
Preciosa tocando viene. 
Al verla se ha levantado 
el viento que nunca duerme.               
San Cristobalón desnudo, 
lleno de lenguas celestes, 
mira a la niña tocando               
una dulce gaita ausente. 

Niña, deja que levante 
tu vestido para verte.               
Abre en mis dedos antiguos 
la rosa azul de tu vientre.               

              

*

Preciosa tira el pandero               
y corre sin detenerte. 
El viento-hombrón la persigue 
con una espada caliente.               

Frunce su rumor el mar. 
Los olivos palidecen. 
Cantan las flautas de umbría               
y el liso gong de la nieve.

              

¡ Preciosa, corre, preciosa,               
que te coge el viento verde! 
¡Preciosa, corre, Preciosa! 
¡Míralo por donde viene!               
Sátiro de estrellas bajas 
con sus lenguas relucientes.

              



Preciosa, llena de miedo,               
entre en la casa que tiene, 
más arriba de los pinos, 
el cónsul de los ingleses.               

Asustados por los gritos 
tres carabineros vienen, 
sus negras capas ceñidas               
y los gorros en las sienes. 

El inglés da a la gitana 
un vaso de tibia leche,               
y una copa de ginebra 
que Preciosa no se bebe.

              

Y mientras cuenta, llorando,               
su aventura a aquella gente, 
en las tejas de pizarra 
el viento, furioso, muerde.    

 


FERERICO GARCIA LORCA












Primer  Anterior  2 a 5 de 5  Següent   Darrer  
Resposta  Missatge 2 de 5 del tema 
De: Norma Noemi 879 Enviat: 06/10/2011 10:18
Normaperfumes.png

Resposta  Missatge 3 de 5 del tema 
De: Lunamarunic Enviat: 06/10/2011 23:31
Gracias por estar aqui compartiendo, diciendo un hola, como estas, feliz dia o simplemente aqui estoy¡¡¡¡
 
Bendiciones desde la distancia,
 
 

Resposta  Missatge 4 de 5 del tema 
De: C a m i Enviat: 07/10/2011 22:38
perfumesCam.png

Resposta  Missatge 5 de 5 del tema 
De: mayralola Enviat: 19/01/2012 17:41


Primer  Anterior  2 a 5 de 5  Següent   Darrer  
Tema anterior  Tema següent
 
©2025 - Gabitos - Tots els drets reservats