Pàgina principal  |  Contacte  

Correu electrònic:

Contrasenya:

Inscriviu-vos ara!

Heu oblidat la vostra contrasenya?

Fraternalmente unidos
Per molts anys, Fruhling !
 
Novetats
  Afegeix-te ara
  Plafó de missatges 
  Galeria d’imatges 
 Arxius i documents 
 Enquestes i Tests 
  Llistat de Participants
 General 
 Normas de convivencia en el grupo-- 
 Lee la Biblia aquí! 
 Biblia en Power Point 
 Conoce tu Biblia 
 La Biblia en ocho versiones 
 Recursos Teológicos 
 Estudios biblicos 
 Reflexiones- Hernán 
 Selección de pasajes Bíblicos- por Hernán 
 Biografías de hombres de la Reforma protestante- Por Hernán 
 Arqueología Bíblica (por Ethel) 
 Reflexiones 
 Jaime Batista -Reflexiones 
 Tiempo devocional-Hector Spaccarotella 
 Mensajes de ánimo--Por Migdalia 
 Devocionales 
 Escritos de Patry 
 Escritos de Araceli 
 Mujer y familia- 
 Poemas y poesias 
 Música cristiana para disfrutar 
 Creaciones de Sra Sara 
 Fondos Araceli 
 Firmas hechas-Busca la tuya 
 Pide Firmas 
 Regala Gifs 
 Libros cristianos (por Ethel) 
 Panel de PPT 
 Amigos unidos-Macbelu 
 Entregas de Caroly 
 Regala Fondos 
 Texturas p/ Fondos 
 Separadores y barritas 
 Retira tu firma 
 Tutos 
 Tareas HTML 
 COMUNIDADES AMIGAS 
 
 
  Eines
 
General: EPITAFIO
Triar un altre plafó de missatges
Tema anterior  Tema següent
Resposta  Missatge 1 de 5 del tema 
De: hectorspaccarotella  (Missatge original) Enviat: 03/07/2013 00:15

Epitafio

Epitafio
 

I

… Oigo una voz que dice:
“No eres una cobarde”,
y otra, “que es lo mejor”,
“Que no es tan grave”,
“Que tienes que ser feliz
y que aún no es tarde…”

… ¿Para qué, me pregunto;
es que soy yo el culpable
de que estés en este lugar,
de que llores, madre..?

Sólo quiero ver tus ojos,
poder al fin abrazarte,
seguro en tus brazos,
mirándote , madre…
deleitarme en tu belleza
sin que lo impida nadie …

… Mas, no sé qué pasa,
para qué no es aún tarde,
qué haces en este lugar,
para qué no eres cobarde…

¿Por qué estás llorando…
…Qué te hacen, madre…
No dejan de reconvenirte?
¡por favor, no les hables,
no escuches, ni les mires;
vámonos cuanto antes!

Dicen que será rápido
y podrás al fin marcharte,
que no dudes ya más,
que nadie puede obligarte.
… Porque eres una mujer
antes que ser madre…
Que no te dejes asustar
por ignorantes dispares,
que juzgan sin conocer
de tus sueños y afanes…

II
… Y al fin se apodera de mí
un dolor que llega lento
arrancándome cruel
de tu piel y tu cuerpo…

Me marcho sin querer
de un espacio perfecto
donde te amé, madre,
esperando en silencio
conocerte al fin un día
y que se hiciera cierto
el deseo de abrazarte,
y aferrarme a tu pecho,
y que el sonido de tu voz
saciara tanto anhelo,

Tanto deseo de amarte
y de sentirme pleno …
… Pero ya no sucederá,
ya no hay remedio …
No sé qué has ganado,
… mas, yo sé que pierdo.


Primer  Anterior  2 a 5 de 5  Següent   Darrer  
Resposta  Missatge 2 de 5 del tema 
De: Lolis Navarrete Enviat: 03/07/2013 04:17
 CORAZONROSA.gif

Resposta  Missatge 3 de 5 del tema 
De: Dios es mi paz Enviat: 03/07/2013 20:12
 
 
Araceli

Resposta  Missatge 4 de 5 del tema 
De: Lolis Navarrete Enviat: 04/07/2013 17:32
 PROVERBIOS11a4_zpse3830739.jpg

Resposta  Missatge 5 de 5 del tema 
De: Lolis Navarrete Enviat: 05/07/2013 20:11


Primer  Anterior  2 a 5 de 5  Següent   Darrer  
Tema anterior  Tema següent
 
©2025 - Gabitos - Tots els drets reservats