Pàgina principal  |  Contacte  

Correu electrònic:

Contrasenya:

Inscriviu-vos ara!

Heu oblidat la vostra contrasenya?

LA CUBA DEL GRAN PAPIYO
Per molts anys, Tatisverde !                                                                                           Per molts anys, TATIS-7 !
 
Novetats
  Afegeix-te ara
  Plafó de missatges 
  Galeria d’imatges 
 Arxius i documents 
 Enquestes i Tests 
  Llistat de Participants
 Conociendo Cuba 
 CANCION L..A 
 FIDEL CASTRO.. 
 Fotos de FIDEL 
 Los participantes más activos 
 PROCLAMA AL PUEBLO DE CUBA 
 
 
  Eines
 
General: ♥ LA HISTORIA DE LA MUJER ♥
Triar un altre plafó de missatges
Tema anterior  Tema següent
Resposta  Missatge 1 de 3 del tema 
De: ArOmA De mUjEr  (Missatge original) Enviat: 21/02/2013 12:44

Al principio del mundo, cuando Dios decidio crear a la mujer,
encontro que habia agotado todos los materiales solidos
en el hombre y no tenia más de que disponer.

Ante tal dilema y tras profunda meditación,
hizo lo siguiente:

Tomó la redondez de la Luna, las suaves curvas de las olas,
la tierna adhesión de la enredadera, el trémulo movimiento
de las hojas, la esbeltez de la palmera, el tinte delicado de
las flores, la amorosa mirada del ciervo, la alegria del
rayo del Sol, y las gotas del llanto de las nubes,
la inconstancia del viento, y la fidelidad del perro,
la timidez de la tórtola y la vanidad del pavo real.

También consideró la suavidad de la pluma del cisne
y la dureza del diamante, la dulzura de la paloma
y la fiereza del tigre, el ardor del fuego y la frialdad
de la nieve.

Mesclando tan desiguales ingredientes, formó la Mujer
y se la dio al hombre...
Después de una semana, vino el hombre y le dijo:

- Señor, ya no aguanto a la criatura que me diste;
quiere toda mi atención, nunca me deja solo,
charla intensamente, llora sin motivo,
se divierte en hacerme sufrir,
y vengo a devolvértela porque la verdad....
¡NO PUEDO VIVIR CON ELLA!
bien, contestó Dios y tomó a la mujer.

Pasó otra semana, volvió el hombre y le dijo:
Señor, me encuentro muy solo desde que te devolví
a la criatura que hiciste para mi,
ella cantaba y jugaba a mi lado, me miraba con ternura
y su mirada era una caricia, reia y su risa era musica,
era hermosa a la vista y suave al tacto.

Devuélvemela, porque... ¡NO PUEDO VIVIR SIN ELLA!
Esta bien, te la regreso, pero ese será tu castigo....
¡No podrás vivir con ella,
pero tampoco podrás vivir sin ella!.

D/A


EL ARTE HECHO MUJER





Primer  Anterior  2 a 3 de 3  Següent   Darrer  
Resposta  Missatge 2 de 3 del tema 
De: Ruben1919 Enviat: 21/02/2013 12:48
Devuélvemela, porque... ¡NO PUEDO VIVIR SIN ELLA!
Esta bien, te la regreso, pero ese será tu castigo....
¡No podrás vivir con ella,
pero tampoco podrás vivir sin ella!."
 
-----------------------------
 
Ni más ni menos !

Resposta  Missatge 3 de 3 del tema 
De: ArOmA De mUjEr Enviat: 21/02/2013 12:51
Gracias Ruben


 
©2025 - Gabitos - Tots els drets reservats