El Virolai en un himne dedicat a la Mare de Deu de Montserrat que amb el pas del temps a esdevingut un sìmbol espiritual i patriótic del catalans.

 

 

 

Rosa d'abril, Morena de la serra,

de Montserrat estel,

il.lumineu la catalana terra,

guieu-nos cap el Cel.

 

Amb serra d'or els angelets serraren,

eixons turons per fer-vos un palau,

Reina del Cel que els Serafins baixaren,

deu-nos abric dins vostre manteell blau.

 

 

Alba naixent d'estrelles coronada,

Ciutat de Deu que somníà David,

a vostres peus la lluna s'és posada,

el sol sos raigs vos dóna per vestit.

 

Dels catalans sempre sereu Princesa,

dels espanyols Estrella d'Orient,

sigueu pels bons pilar de fortaleza,

pels pecadors el pport de salvament.

 

Doneu consol a qui la patria anyora,

sens veure mai els cims de Montserrat;

en terra i mar a qui us implora,

torneu a Déu els cors que l'han deixat.

 

Mística Font de l'aigua de la vida,

rageu del Cel al cor de mon país;

dons i virtuts deixeu-li per florida;

feu-ne, si us plau, el vostre paradìs.

 

Ditxosos ulls, Maria, els que us vegin!

ditxós el cor que s'obri a vostra llum!

Roser del Cel, que els serafins voltegen,

a ma oració doneu vostre perfum.

 

Cedre gentil, del Líbano corona,

Arbre d'encens, Palmera de Sion,

el fruit sagrat que vostre amor ens dóna

és Jesucrist, el Redemptor del món.

 

Amb vostre nom comença nostra historia

i és Montserrat el nostre Sinaí:

sient per tots l'escala de la glòria

eixos penyals coberts de romaní.

 

 

Rosa d'abril, Morena de la serra,

de Montserrat estel,

il.lumineu la catalana terra,

guieu-nos cap el Cel.