Se'n van anar d'allí
un gris matí
de primavera.
Baixaven cap al sud
amb la joventut
en bandolera.
Amb un somni a l'espatlla
i el record d'una nina.
Les velles alzines
els veien marxar...
Lluny o a la vora,
a qualsevol lloc,
seguint altres petjades.
El camí mai s'acaba
en arribar al bosc...
Pocs han tornat al racó plàcid.
Cal que demà també me'n vagi
cap a un altre port.
Diré adéu a la gent,
al tros i a l vent
que m'han vist créixer
i tancaré el calaix
del meu ahir
sense una queixa.