Leo acuradament cada dia les opinions sobre Cuba d'agències tradicionals de premsa, incloses les dels pobles que van formar part de l'URSS, les de la República Popular de la Xina i altres. M'arriben notícies de òrgans de premsa escrita a Amèrica Llatina, Espanya i la resta d'Europa.

El quadre és cada vegada més incert davant el temor d'una recessió prolongada com la dels anys que van seguir a 1930. El govern dels Estats Units va rebre el 22 de juliol de 1944 els privilegis atorgats a Bretton Woods a la potència militar més poderosa, emetre el dòlar com a moneda internacional de canvi. L'economia d'aquest país estava intacta després de la guerra, el 1945, i disposava de gairebé el 70 per cent de les reserves en or del món. Nixon va decidir unilateralment, el 15 d'agost de 1971, suspendre la garantia en or per cada dòlar emès. Amb això va finançar la matança del Vietnam en una guerra que va costar més de 20 vegades el valor real de les reserves en or que li quedaven. Des de llavors l'economia dels Estats Units se sosté a costa dels recursos naturals i els estalvis de la resta del món.

La teoria del creixement continu de la inversió i el consum, aplicada pels més desenvolupats als països on la immensa majoria és pobra, envoltada per luxes i malbarataments d'una minsa minoria de rics, no només és humiliant sinó també destructiva. Aquest saqueig i les seves desastroses conseqüències és la causa de la rebel · lia creixent dels pobles, encara que molt pocs coneguin la història dels fets.

Les intel · ligències més dotades i conreades s'inclouen en la llista de recursos naturals i estan tarifades en el mercat mundial de béns i serveis.

Què passa amb els superrevolucionarios de l'anomenada extrema esquerra? Alguns ho són per falta de realisme i l'agradable plaer de somiar coses dolces. Altres no tenen res de somiadors, són experts en la matèria, saben el que diuen i per què ho diuen. És un parany ben armada en què no ha de caure. Reconeixen els nostres avanços com qui concedeixen almoines. ¿No tenen realment d'informació? No és així. Els puc assegurar que estan absolutament informats. En determinats casos, la suposada amistat amb Cuba els permet estar presents en nombroses reunions internacionals i conversar amb quantes persones de l'exterior o del país desitgin fer-ho, sense cap trava del nostre veí imperial a només 90 milles de les costes cubanes.

Què aconsellen a la Revolució? Verí pur. Les fórmules més típiques del neoliberalisme.

El bloqueig no existeix, semblés una invenció cubana.

Subestimen la més colossal tasca de la Revolució, la seva obra educacional, el cultiu massiu de les intel · ligències. Sostenen la necessitat de persones capaces de viure realitzant treballs simples i rudes. Subestimen els resultats i exageren les despeses en inversions científiques. O alguna cosa pitjor: s'ignora el valor dels serveis de salut que Cuba presta al món, on en realitat, amb modestos recursos, la Revolució despulla el sistema imposat per l'imperialisme, que no té personal humà per fer-ho. S'aconsellen inversions que són ruïnoses, i els serveis que aporten, com el lloguer, són pràcticament gratuïts. Si no s'ha aturat a temps les inversions estrangeres en habitatges, haurien construït desenes de milers sense més recursos que la venda prèvia de les mateixes a estrangers residents a Cuba oa l'exterior. Eren més empreses mixtes regides per altra legislació creada per a empreses productives. No hi havia límits per a les facultats dels compradors com propietaris. El país subministraria els serveis a tals residents o usuaris, per la qual cosa no es requereixen els coneixements d'un científic o un especialista en informàtica. Molts dels allotjaments podien ser adquirits pels òrgans d'intel · ligència enemics i els seus aliats.

No es pot prescindir d'algunes empreses mixtes, perquè controlen mercats que són imprescindibles. Però tampoc es pot inundar amb diners el país sense vendre sobirania.

Els superrevolucionarios que recepten tals medicaments ignoren de forma deliberada altres recursos veritablement decisius per a l'economia, com és la producció creixent de gas, que ja purificat es converteix en una font inestimable d'electricitat sense afectar el medi ambient i aporta centenars de milions de dòlars cada any. De la Revolució Energètica promoguda per Cuba, de vital i decisiva importància per al món, no es diu una paraula. Arriben encara més lluny: veuen en la producció canyera, un cultiu que es va sostenir a Cuba amb mà d'obra semiesclava, un avantatge energètica per a l'illa, capaç de contrarestar els elevats preus del dièsel que malbaraten sense fre els automòbils d'Estats Units, Europa Occidental i altres països desenvolupats. S'estimula l'instint egoista dels éssers humans, mentre els preus dels aliments es dupliquen i tripliquen.

Ningú ha estat més crític que jo de la nostra pròpia obra revolucionària, però mai em veuran esperar favors o perdons del pitjor dels imperis.

Fidel Castro Ruz