|
|
General: Contra el pla de conca
Elegir otro panel de mensajes |
|
|
| De: Quico º (Mensaje original) |
Enviado: 30/05/2014 17:17 |
Dijous, 29 de maig a les 00:00h
Paco Sanz Portaveu de Xúquer Viu
Eduard Ferrando / la Ribera Alta
Amb tota la voràgine política actual i les constants sentències a
corruptes, es queden al marge temes cabdals relacionats amb allò més
bàsic per a l'ésser humà, la vida. I és que l'aigua ha sigut de sempre
una font de vida per a les persones i l'ecosistema que els protegeix.
Entre els valors de La Veu, trobem també l'ecologisme i la protecció del
territori i per això hem anat a parlar amb una de les persones que més
sap sobre un Pla de Conca que condemna el Xúquer a la seua desaparició, i
als valencians i valencianes, a perdre una bona part dels seus recursos
de vida i un dels símbols d'identitat més emblemàtics. Paco Sanz
(portaveu de Xúquer Viu) ens fa un recorregut per tot allò que cal
aclarir i no oblidar i, sobretot, ens intenta recordar que tot i el gran
contingut polític del tema, allò realment important és el que es perdrà
si perdem el Xúquer.
- Tot i que el Pla de Conca és el tema que ens ocupa, ens agradaria saber una mica què és Xúquer Viu (a partir d'ací, XV)?
XV naix l'any 2003 en
el context del transvasament Xúquer -Vinalopó, que el Govern de José
María Aznar volia posar en marxa, ja que el pla de conca de l'any 1998
ja contemplava la possibilitat d'un transvasament. Al 2003, es comencen a
fer obres, una volta aprovat el transvasament, i comencen a haver una
sèrie de mobilitzacions, sobretot a la comarca de la Ribera i la Canal
de Navarrés, contra la conducció des de Cortes de Pallars, ja que els
mateixos regants, llauradors i ecologistes s'havien adonat que en les
últimes dècades el Xúquer havia perdut una gran part del seu cabal. És a
dir, el Xúquer, a Castella la Manxa, des de sempre, aportava al riu
centenars de hm³ des de l'aqüífer de la Manxa Oriental . Després, ja als
anys 80, comença l'expansió del regadiu intensiu a la Manxa i comencen a
gastar-se quantitats grandíssimes d'aigua i, a poc a poc, l'aqüífer va
baixant el seu nivell piezomètric i arribem al moment que ja no
proporciona aigua al riu sinó que és el riu el que filtra l'aigua a
l'aqüífer. Amb tot açò, quan el riu arriba a la Ribera podem parlar que
ha perdut un 60% del seu cabal, respecte del que portava als anys 70/80.
En aquest context és quan es comença a plantejar que el riu pot arribar a desaparèixer o convertir-lo en un riu virtual
i comencen una sèrie de mobilitzacions. Si a tot açò, li afegim que a
Cortes de Pallars li fan un forat al riu i li posen una canonada per a
transvasar aigua (en un principi 80 hm³ a l'any però que podien arribar
fins a 170), això consagraria la mort del riu. Aquest és el context en
què naix, mostrar una ferma oposició a eixe transvasament. En un
principi és una coordinadora d'associacions i als pocs mesos es
transforma en una associació que naix per a defensar el Xúquer i
l'Albufera de les agressions que contínuament pateix.
- Què han aconseguit després d'11 anys de lluita?
En primer lloc cal dir que el riu ja té qui el defense. Hem aconseguit
que Xúquer Viu siga més que una associació i que siga un lema assumit
per una gran part de la societat valenciana i, sobretot, riberenca. El
grau de sensibilització social respecte al Xúquer ha augmentat
notòriament. Hui en dia, Xúquer Viu forma part de diversos òrgans, com
el Consell d'Aigua de la Demarcació del Xúquer, en representació dels
col·lectiu ecologistes i que la nostra veu siga tinguda en compte.
A nivell més pràctic hem aconseguit èxits importants basats en la
mobilització popular. En 2005, després d'una manifestació de més de
10.000 persones a Sueca aconseguírem que el Govern canviara el seu
projecte ja començat i amb les tuneladores a punt de perforar el Caroig.
El transvasament es traslladà de Cortes de Pallars, a 100 km de la
desembocadura,al final del riu, a la Marquesa. La nostra proposta era
que no es fera cap transvasament però va ser el mal menor fruit d'una
intensa mobilització. En 2010 de nou a Sueca, ens tornàrem a mobilitzar
contra el projecte de fer una potabilitzadora per portar aigua de boca
cap a Alacant. De nou aconseguírem paralitzar el projecte. Ara, al 2014
esperem obtindre una victòria semblant. Però això depèn de la resposta
social que es done.
- Dissabte 17 de maig van fer una mobilització a Sueca, en faran més?
Efectivament, el passat 17 de maig va ser la festa pel Xúquer que
celebràrem a Sueca, una activitat lúdica i participativa, on destaca
l'aportació de molts xiquets i xiquetes de les escoles. Després el dia
31 de maig està prevista una manifestació al Palmar i finalment el 14 de
juny tenim prevista una concentració davant el Palau de la Generalitat
que seria la culminació d'aquestes accions que farem pel Xúquer.
- Les mobilitzacions les convoca la Mesa pel Xúquer, què és la Mesa pel Xúquer?
La Mesa pel Xúquer és un fòrum obert, que es reuneix des de 2005 a
iniciativa de Xúquer Viu un parell de voltes a l'any, del qual formen
part, a més de Xúquer Viu, regants, ajuntaments i organitzacions
ecologistes, sindicals, agràries, polítiques i socials.
- Com es pot convéncer la gent que és important defensar el Xúquer?
A veure, el Xúquer i l'albufera són patrimoni natural, econòmic i social nostre,
són els nostres paisatges, aleshores quan parlem del País Valencià, de
la llengua, de la cultura, també parlem del territori i el Xúquer forma
part del nostre territori. El Xúquer és el principal riu dels
valencians, l'Albufera n'és la nostra principal zona humida, és a dir,
són les dos joies que tenim d'ecosistemes aquàtics i defensar-les és
defensar el país. És fonamental (insisteix), de la mateixa forma que
defensem la llengua, la RTVV i la nostra cultura, defensar el nostre
territori, els nostres rius les nostres zones humides... si ho deixem
perdre serà perdre una part importantíssima i a més irrecuperable. La
RTVV podràs recuperar-la, o això esperem, però si es continua degradant
el riu, serà molt difícil de recuperar.
- Entrem ja de ple en el tema que ens ocupa. Com podem explicar, perquè tothom ho entenga, què és el Pla de Conca del Xúquer.
Cada cert número d'anys s'elabora una normativa que reparteix l'aigua
que duu el Xúquer atenent els diversos usos: agrícoles, industrials,
d'abastiment... Al mateix temps, ja la legislació fa temps que t'obliga a
crear unes restriccions prèvies que són els cabals ecològics. És a dir,
el primer que s'hauria de fer és dir: el riu Xúquer, ¿quin cabal mínim
ha de dur per a mantindre la seua viabilitat com a ecosistema?, a partir
d'ací el que queda és el que es reparteix en els usos de què hem parlat
abans. També, ha d'haver un paquet de mesures per assolir els objectius
ambientals. Quan parlem del Pla de Conca s'està parlant d'una
demarcació del Xúquer que abasteix des del Sénia fins al Vinalopó.
Pensem que hauria d'haver un Pla de Conca per cada un dels rius,
tanmateix ací s'engloba tot en el Pla del Xúquer, perquè pràcticament és el 50% de l'aigua del País Valencià.
- Però en principi, la Confederació Hidrogràfica del Xúquer
(CHX), que és qui vetlla per la supervivència del riu, aprova el Pla de
Conca...
Teòricament la informació del Pla també està al nostre abast. És a dir
que hi ha un cert grau de transparència, per la qual cosa nosaltres
també sabem quina és la situació del riu, és a dir, les xifres, que és
fonamental conèixer-les, les sabem tant XV com les associacions
ecologistes. Este Pla de Conca era molt important perquè era el primer
que havia de donar compliment a la Directiva Marc de l'Aigua
(a partir d'ací DMA) que s'aprova a Europa l'any 2000 i en la
legislació espanyola en l'any 2003. En l'anterior pla del 1998 no estava
en vigor la DMA, però ara sí que ho està i, entre altres coses, obliga a
assolir el bon estat ecològic de les masses d'aigua (rius, zones
humides i aqüífers) en un termini determinat a la mateixa normativa. De
fet, al 2015 és quan hauríem d'assolir eixe bon estat ecològic, però
arribarem tard, per descomptat, ja que aquest pla s'aprova amb quasi cinc anys de retard.
A més, a la DMA també es diu que no pot haver un deteriorament
addicional, que no es pot perjudicar la qualitat del riu. La seua
importància rau en la protecció dels rius i dels seus cabals i des de XV
confiàrem que l'aplicació d'eixa directiva podria resoldre els
problemes que teníem de falta de cabal, d'abastiment, de qualitat...
però ens va decebre molt que el Pla de Conca vulnerara clarament la DMA,
perquè teníem moltes esperances que ajudara a salvar el nostre riu.
- Si s'executa el Pla de Conca, com afectarà el Xúquer, la Ribera i l'Albufera?
Amb aquest Pla s'ha comés el mateix error que amb l'anterior, i és que es reparteix molta més aigua que la que hi ha al riu.
És el que nosaltres anomenem "aigua de paper", és a dir, reparteixen
una sèrie de recursos que no tenim, reparteixen una aigua que no
existeix!! (emfatitza). Això crea conflictes. El que està clar és que
ací hi ha molts interessos, 'lobbys' econòmics molt importants que ja no
saben on posar els ulls i ara els posen en l'aigua, en el tractament de
residus... A més, una altra cosa important que no ha tingut
suficientment en compte ha sigut l'efecte del canvi climàtic, que està demostrat que actualment redueix les aportacions hídriques per precipitacions, i en el futur més, i açò no està suficientment valorat.
Tot açò ens afecta de diverses formes, per exemple, el problema de
Castella la Manxa. A la Manxa li han donat tanta aigua per a poder fer
els cultius de regadiu que han espremut el cabal del riu. Pensa que en
el pla anterior els donaven 400 hm³ i en este pla també. Dels 400, 320
són de l'aqüífer i la resta aigua de superfície, però al mateix Pla de
Conca diu que a l'aqüífer només li n'entren anualment 260 hm³... És a
dir, ells reconeixen que hi ha un dèficit de més de 60 hm³ i diuen que
s'haurà de corregir per a l'any 2027!! Però no marquen un calendari ni
uns compromisos... Per tant, l'aqüífer de la Manxa continuarà
sobreexplotat, encara més, perquè es continuarà extraient més aigua de
la que entra i el nivell continuarà reduint-se. A més, i per si no en
teníem prou, contempla una reserva addicional de 100 hm³ d'aigua
superficial per a poder extraure més aigua del Xúquer. El que vol dir
açò és que la mossegada amb el nou Pla de Conca serà igual o major que abans, però hem de pensar que la situació és molt pitjor.
- És a dir, tenen el mateix subministrament però d'un riu amb molt menys cabal...
Clar!! El que havien de fer amb l'aqüífer és deixar que tornara a
recuperar-se. Nosaltres considerem que els 320 hm³ de l'aqüífer
s'haurien de reduir com a mínim en 100 o més de 100 hm³ per a deixar que
l'aqüífer es recuperara. Ací però, entren a escena els interessos de
Castella la Manxa, dels latifundistes d'allà, també hi ha alguns
valencians eh?(somriu)... Eixos interessos tan grans esdevenen en una
estratègia molt fèrria políticament i mediàtica que defensa eixe model
insostenible.
Després tenim el problema del Vinalopó, on existeix un 'lobby' econòmic
molt poderós en el qual hi ha diversos interessos, i des de fa temps
han posat els ulls en el Xúquer. De fet, a la seua web: la junta central
de regants del Vinalopó Marina Baixa i l'Alacantí, expliquen com ja al
segle XV intentaven endur-se l'aigua del Xúquer i no pararan fins que ho
aconseguisquen, si no ho impedim. A l'any 2005 s'aconseguí que el
transvasament no es fera des de Cortes de Pallars, a 100 km de la
desembocadura del riu, cosa que seria letal per al riu, sinó al final
del riu, en la Marquesa, quan ja has garantit tots els usos i el cabal
ecològic. A més, (insisteix) que siga reg per a agricultura!! No per al
negoci i per a l'especulació. Però ells no volen eixa aigua, com la
volen per a fer negoci volen l'aigua d'Antella o de Cortes o darrerament
d'Alarcón.
A tot això, cal sumar que tenen el suport de la Generalitat Valenciana i
del Govern espanyol que obliden els interessos del riu o de l'Albufera,
els mediambientals i també els de la Ribera, a la qual li neguen tindre
una concessió pròpia d'aigua, tot i que és una de les comarques per on
passa el riu. Sí sí, a la Ribera li neguen una concessió pròpia de
l'aigua. Els 10 hm³ miserables d'assignació, s'han de permutar amb els
regants per a pagar aproximadament un milió d'euros a l'any, cosa
totalment inacceptable. València, que és del Túria, està rebent d'este
Pla de Conca, del Xúquer, aproximadament 120 hm³ d'aigua; a Sagunt i
l'àrea metropolitana (Palància) n'estan rebent amb una concessió directa
aproximadament 17 i Albacete 24 hm³... i mentre, a la Ribera li neguen
una concessió pròpia. Només els ajuntaments del PP de la Ribera ho han
aprovat per les constants pressions polítiques, perquè a pesar de tot
saben que açò és una estafa.
Finalment, està el tema dels cabals: els cabals que es deixen per al
Xúquer i l'Albufera pensem que són totalment insuficients. Per exemple,
al final del riu des de la Marquesa, els 4 darrers quilòmetres, la
proposta de la Generalitat és cabal zero!!, és a dir que s'acabara el riu allí i no arribara a la mar.
Al Pla se n'han posat 0,5, una quantitat insignificant i pensem que
això s'ha de millorar. Després el tema de l'Albufera, que està molt
tocada en el seu futur perquè necessita qualitat i quantitat d'aigua i
cap de les dos coses es garanteixen al Pla. Es parla que li arribaran
167 hm³ a l'any, quan el mínim haurien de ser 250, però ningú diu d'on
eixiran, potser, en part, de Pinedo, però són aigües tractades no aptes
per a l'Albufera. Pel que fa a la qualitat, el nivell de fòsfor és molt
important. L'Albufera, en un 80% és Xúquer, si al Xúquer li falta aigua, a l'Albufera també.
- En alguns llocs hem pogut llegir que el que s'envia és el que
s'ha aconseguit estalviar a la Ribera amb el reg a degoteig, és cert?
Una de les estafes d'este Pla és que l'estalvi produït per la
modernització del regadiu aniria a resoldre el dèficit que diuen que
tenen al Vinalopó, Marina Baixa i l'Alacantí. És a dir, el que estalviem
ací quan deixem de regar a manta i es rega a degoteig, no ho
destinarien a usos mediambientals, sinó que alimentarien l'especulació
en aquelles comarques. Hi ha un estudi que diu que quan deixes de regar a
manta hi ha una sèrie de retorns que el riu i l'Albufera ja no rebran.
Per tant, una
gran part dels estalvis haurien d'anar a usos mediambientals, a
mantenir l'ecosistema del riu i no al 'lobby' de l'aigua d'Alacant.
- Escoltem molt també l'argument que és una manca de solidaritat amb els veïns de les comarques del Sud... què en pensa d'açò?
Primer he de dir que he escoltat molt pocs que defensen el pla, més
enllà de les institucions oficials, la Generalitat Valenciana o la CHX.
Això és una falsa solidaritat. Sempre s'ha dit que en cas de necessitat
pels canals de Taibilla que connecten Alarcón amb Alacant, pot anar
aigua del Xúquer a atendre les necessitats puntuals en cas de sequera.
Hui en dia, a Alacant tenen aigua més que suficient i de sobres. Només
les dessaladores que es van fer són suficients per atendre les
necessitats de boca. Per tant, no és cert que Alacant no tinga aigua,
rotundament no és cert. Les dessaladores actualment poden abastir a tres
vegades la ciutat d'Alacant... En tot cas, si fóra veritat, (insistent)
que no ho és, no podem llevar a algú que no té per a donar a un altre, a la Ribera no sobra aigua, en absolut!
- Què pensen fer perquè no s'execute el Pla de Conca?
Des de XV i la Mesa pel Xúquer, en cas que s'aprove el Pla, el portarem a Europa ja que incompleix totalment la DMA.
- A Europa han enviat Cañete, que és qui va aprovar el Pla de
Conca juntament amb Ciscar, com pot afectar això al futur del Xúquer?
Arias Cañete en absolut ha protegit els nostres interessos.
En la darrera part de la redacció del Pla de Conca, van aparèixer els
sectors poderosos, els econòmics, que es reunien i acordaven les coses.
L'esborrany és dolent des del principi, però el que apareix
definitivament encara és pitjor i és producte de reunions opaques que es
feren durant els últims dies de la redacció de l'esborrany del Pla. Els
sectors mediambientals que representem nosaltres, no vam assistir a
dites reunions. Fixa't que el mateix dia que s'aprova el Pla de Conca es
signa un protocol entre el ministre Arias Cañete i el vicepresident de
la Generalitat Valenciana, Jose Ciscar, que és l'estocada definitiva
perquè diuen que el transvasament des del final del riu des de la
Marquesa no és la solució i que cal buscar noves solucions amb un
termini de 6 mesos. També es signa un protocol amb un conseller de la
Manxa en què garanteixen que els 100 hm³ de reserva de la Manxa
Oriental, després d'unes obres que volen fer, es mobilitzaran també cap a
la Manxa. Aquest protocol no té valor legal però sí que és un full de
ruta del que ells volen fer, que és incloure tots estos protocols al
pròxim Pla de Conca.
- Des que hem començat l'entrevista no hem parat de parlar de
temes polítics, com s'arriba a polititzar un tema de primera necessitat
com l'aigua?
Sí, la política hauria de mantenir-se al marge. Però en este cas, per
desgràcia, ens trobem amb unes consignes polítiques que fan que els plans de conca s'adeqüen a les necessitats polítiques i no a les necessitats reals.
- Proposen alguna alternativa?
No no, no és cap alternativa, nosaltres el que demanem és que
s'acomplisca la llei, que seguisquen la Directiva Marc de l'Aigua. Volem
recuperar el bon estat del riu i del seu ecosistema, no atendre a
reivindicacions polítiques. Pensa que a més de l'usuari econòmic també
està l'usuari ciutadà, però per desgràcia aquest usuari comú, que
gaudeix del riu i del que s'origina allà, no s'adona de la importància
de defensar-lo perquè no veu el que es perdrà amb tot este desgavell.
- Si s'executa el Pla, quin futur pronostica per al Xúquer?
Doncs un futur més negre del que tenim. Si el que està previst al Pla
de Conca s'executa, el deteriorament serà cada vegada major. Hi ha qui
voldria una canonada que portara l'aigua, però ens quedaríem sense riu. L'única manera de garantir en el futur l'aigua per a usos econòmics és preservar els rius i les masses d'aigua, perquè
si no perdrem el bosc de ribera que és fonamental per al riu i ara n'hi
ha molt poc. Els plans de conca han de recuperar els espais que han
perdut els rius, el que comporta la pèrdua d'espècies animals i vegetals
autòctones.
|
|
|
Primer
Anterior
2 a 3 de 3
Siguiente
Último
|
|
|
|
De: Quico º |
Enviado: 01/06/2014 07:50 |
Regantes y ecologistas exigen que el plan del Júcar aporte más caudales a l´Albufera
Unas 300 personas reclaman en el Palmar que
prime el interés medioambiental sobre el económico - Compromís
denunciará en Bruselas la falta de recursos
01.06.2014 | 04:04
carlos alós | valencia
Los recursos del Júcar alcanzan hoy la mitad que hace medio siglo. De
1.800 hectómetros cúbicos han pasado a 900. Uno de los grandes afectados
por esa situación es el lago de l'Albufera, que recibía 500 hectómetros
cúbicos en los años 70. Hoy no llegan más de 300 al humedal y cuando
entre en vigor el nuevo plan hidrológico, pendiente de aprobación por el
Consejo de Ministros, el lago únicamente recibirá 167 hectómetros de
aportes del Júcar.
Ayer, por primera vez en el Palmar, y sobre
los canales de l'Albufera, unas 300 personas, representantes de
partidos, asociaciones, sindicatos y colectivos sociales reclamaron un
futuro digno para el Júcar y l'Albufera y lamentaron que los intereses
económicos «y de la especulación del agua» primen sobre el río y el
lago. El eurodiputado electo de Compromís, Jordi Sebastià, aseguró a Levante-EMV que
su formación tiene el compromiso de denunciar esta situación en Europa.
Sebastià explicó que va a participar como titular en Bruselas en las
comisiones de Medio Ambiente y Agricultura, donde denunciará lo que
considera un incumplimiento de la directiva marco del agua, mientras
baraja las opciones de recurrir al Comité de Peticiones o al tribunal
europeo.
«Agua de las depuradoras»
El nuevo
plan recoge el objetivo de alcanzar el buen estado de las masas de agua
en 2027, dentro de 13 años, y desde Xúquer Viu, uno de los colectivos
convocantes, junto a Albufera Viva, Mesa pel Xúquer y la federación de
Vela Latina, exigieron más premura y un cambio en el plan hidrológico
que aprobó el Consejo del Agua, que dote a l'Albufera de agua del Júcar
«en cantidad y calidad».
Fortea, crítico del PP, en la marcha
Desde
este colectivo, que cifró en unos 500 los participantes en la protesta,
lamentaron que los caudales que se ahorren en la modernización de
regadíos tradicionales en la Ribera se trasvasen al Vinalopó y no sirvan
para regenerar el río y l'Albufera, «porque el agua de las depuradoras
no es la solución», lanzó Graciela Ferrer, de Xúquer Viu.
En la
cabecera de la manifestación participó el presidente de los regantes de
Sueca y portavoz de los usuarios del río, José Pascual Fortea, militante
del PP y crítico con la política hídrica de su partido. Otros
colectivos sociales como la Federación de Asociaciones de Padres de
Alumnos (FAPA) o de Escola Valenciana se unieron a la protesta, junto a
representantes de sindicatos como UGT o la Unió de Llauradors. También
participó una amplia representación política, con concejales del PSPV en
la Ribera, Compromís y EU, con el portavoz en el Ayuntamiento de
Valencia, Joan Ribó, y el diputado nacional Joan Baldoví a la cabeza o
la formación Més Algemesí.
La concentración se inició en el
puerto del Palmar, donde una docena de embarcaciones tradicionales
desplegaron sus velas, y recorrió varias calles. Tras la marcha leyeron
varios manifiestos. La portavoz de Albufera Viva y vecina de El Palmar,
Carmen Serrano, exigió un futuro para el lago.
|
|
|
|
|
|
De: Quico º |
Enviado: 01/06/2014 07:58 |
La Mesa pel Xúquer ha reivindicat una Albufera neta i amb més cabal en El Palmar
Josep Chaqués durant la lectura del manifest
  Capçalera de la manifestació
 - Embarcacions de vela llatina en El Palmar
 - Els manifestants en el port d’El Palmar
“Ens dona vergonya que a un parc acuàtic
com el nostre no li se done el cabal d’aigua que necessita” així
s’expressava el president de la Federació Cultural Valenciana de Vela
Llatina, Josep Chaqués este migdia en El Palmar on prop d’un centenar de
persones s’han manifestat per reclamar una Albufera “viva” davant la
convocatòria de la Mesa pel Xúquer.
Chaqués ha reclamat diverses soluciones
perquè “l’Albufera millore”; com “dragar” les sèquies més importants i
“netejar” els sediments que bloquetgen les entrades. Tindre nets els
ullals que aporten aigua a l’Albufera, a més de les goles en la seua
eixida a la mar.
Així com “buscar noves solucions” al
problema de la palla de l’arròs. Com a “mal menor”, ha manifestat
Chaqués, davant els concentrats, “cal cremar la palla com s’ha fet
sempre, sobre tot als tancats, on es fa la putrefacció”.
El president de la vela llatina
valenciana ha finalitzat la seua intervenció reivindicant, “una Albufera
viva, neta, plena d’asprella, d’aigües, de peixos, d’aus de tot tipus,
on visquen el samaruc i el fartet”.
En declaracions a Riberaexpress,
Chaqués ha reconegut que a l’Albufera arriben actualment “només 30 Hm3
procedents dels tancats gràcies als agricultors de la Ribera Baixa” tot i
que “seria necessària una asignació de 260 Hm3′.
La concentració ha tingut lloc al port
d’El Palmar on dverses barques han desplegat les espectaculars veles
llatines. D’alli ha eixit la manifestació cap el centre del poble
pesquer en la que han participat el president de la Comunitat de Regants
de Sueca, José Pascual Fortea, l’eurodiputat per la coalició Primavera
Europea, Jordi Sebastià, el diputat nacional de Compromís, Joan Baldoví,
així com alcaldes i regidors de distints municipis de la Ribera i de
València de forces progressistes com el PSPV-PSOE, Compromís i Esquerra.
La manifestació anava presidida per una
gran pancarta amb el lema de “L’Albufera necessita aigua del Xúquer.
Volem l’Albufera Viva” que portaven els representants de les quatre
organitzacions convocants: Xúquer Viu, Albufera Viva, Mesa pel Xúquer i
Federació Valenciana de Vela Llatina. En la pancarta de capçalera també
estaven José Pascual Fortea, president del regants de Sueca, al que
acompanyava la seua Junta, Eva Grimaltos presidenta de la FAPA Valencia,
Vicent Moreno, president d’Escola Valenciana o Josep Grau de la Unió de
Llauradors. També s’han unit a la manifestació La Ribera en Bici, CCOO,
UGT, Intersindical Valenciana, Acció Ecologista Agró, SEO/Birdlife,
AEMS-Ríos con Vida i altres representants de distintses organitzacions.
La segona pancarta amb el lema “Pel
Xúquer i l’Albufera” era portada entre altres per representants polítics
del PSPV, Compromís i Esquerra Unida. Així han assistir regidors de la
Ribera del PSPV i de Compromís, l’alcalde de Corbera Jordi Vicedo, els
regidors de València Joan Ribó de Compromís i Isabel Dolz del PSOE, el
coordinador d’EUPV de la Ribera Baixa, Felip Hernandis, així com el
diputat Joan Baldoví o l’eurodiputat Jordi Sebastià.
Els manifestos han sigut llegits per
Josep Chaqués president de la Federació Valenciana de Vela Llatina,
Mario Jiménez de SEO/Birdlife, Graciela Ferrer, secretària de Xúquer Viu
i Carmen Serrano, veïna del Palmar en nom de la plataforma Albufera
Viva.
Riberaexpress
|
|
|
|
|
| |
|
|
©2024 - Gabitos - Todos los derechos reservados | |
|
|
Tema anterior
Un comentari
(11 vots)
