Paco Sanz
La lluita per un Xúquer i una Albufera vius ha donat un gir inesperat
quan el passat 20 de novembre la USUJ, formada per les sis Comunitats de
Regants de la Ribera del Xúquer i Iberdrola, va acordar donar via
lliure al transvasament des d'Alarcón a canvi d'una compensació
econòmica. La postura de les Comunitats de Regants, que fins els dies
previs a l'acord s'havien oposat al transvasament des d'Alarcón, va
constituir tota una sorpresa. De fet la setmana anterior es va celebrar
una roda de premsa a la seu de la Sèquia Reial on tant els regants com
Xúquer Viu i altres entitats afirmàrem que no s'admetria cap
transvasament que no fora el de l'assut de la Marquesa, al final del
riu.
L´acord que plantegen les Comunitats de Regants és fer una
permuta entre l'aigua d'Alarcón i la de l´aqüífer de la Plana Sud de
Valencia, utilitzant els pous de sequera. El mateix tracte que van
imposar als abastiments de la Ribera, i pel qual els regants
s´embutxacaran prop d'un milió d'euros anuals, que pagaran els usuaris
domèstics dels pobles afectats. En aquest cas, i a falta de conèixer les
xifres finals, el benefici econòmic serà molt més elevat.
En
l'acord es parla de que és una solució «transitòria», però en matèria
d'aigua tothom sap que una decisió transitòria es converteix en la
pràctica en definitiva i és de difícil marxa arrere. Per altra part
l'acord afirma que s'ha de descartar qualsevol altre transvasament
aigües amunt d'Antella „vol dir això que s'admetrà un transvasament des
d'Antella?„ però als pocs dies l'anomenada Mesa del Agua de Alicante diu
que accepta els 12 hm3 des d'Alarcón, però que no renuncien a
reivindicar un nou transvasament des de Cortes de Pallàs.
I és que en
aquesta història el lobby de l'aigua no ha deixat de reclamar la millor
aigua del Xúquer ni un sol dia. La volen de la Marquesa i d'Alarcón, de
Cortes i d'Antella. Tota l'aigua del riu per a l'especulació i el
negoci, sense importar-les en absolut la situació de sobrexplotació i
degradació del Xúquer i l'Albufera.
Darrere aquesta decisió cal
vore la proximitat de les eleccions de maig de 2015 i les insistents
pressions d'aquest lobby creant de manera fictícia una alarma mediàtica
per un anomenat «dèficit» hídric que no existeix. La realitat és que
Alacant no necessita aigua d'abastiment, que té de sobra si les
dessaladores construïdes els darrers anys es posaren a funcionar a ple
rendiment. Quin sentit té portar aigua a més de 300 km de distància quan
a pocs quilòmetres poden disposar d'aigua dessalada? Perquè el preu de
l'aigua eixirà igual o més car que el de l'aigua dessalada, quan s'està
parlant de prop de 70 cèntims el metre cúbic.
El que ningú
explica és qui pagarà el cost final de l'operació. Al final seran els
usuaris d'abastiment d'Alacant els que pagaran la festa: el negoci d´uns
i d´altres amb l´aigua de tots. Però darrere de tota aquesta operació
també està la venda d'aigua per a interessos econòmics particulars, en
un mercadeig que intenta apropiar-se d'un bé públic com és l'aigua. Amb
quina legitimitat els usuaris d´aigües superficials, les Comunitats de
Regants de la Ribera, disposen com a propietaris de l´aqüífer de la
Plana Sud de València? Sembla que els administradors de l´aigua s´hagen
oblidat que és domini públic hidràulic. Però no oblidem que aquesta
operació està impulsada i emparada pels que haurien de defensar eixe
caràcter de l'aigua com a bé públic: la Generalitat Valenciana i el
Govern d'Espanya, a través de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer.
A
més a més, cal tindre en compte l'estat en què es troba l´aqüífer de la
Plana Sud de València, que el darrer informe de la Confederació situava
en alerta. La recàrrega d´aquest aqüífer s´ha reduït significativament
com a conseqüència de una reducció important dels retorns de rec
derivats de la modernització dels regadius de la Sèquia Reial del
Xúquer, i per la manca de pluges. Que farà la Confederació? Donarà
permís per a l'extracció d'aigua dels pous per compensar la que se
n'anirà des d'Alarcón a Alacant? I si s´agreuja la situació de sequera,
restaran reserves per fer front a una sequera perllongada a la Ribera?
I
que passarà amb els cabals que deixaran d'anar al Xúquer i a l'Albufera
com a conseqüència de la modernització? Qui compensarà a aquests
ecosistemes quan el reg a manta siga completament substituït pel de
goteig?
Aquest tracte fet d´esquenes al riu, a l´Albufera i a la
gent que els vol vius, és l'excusa formal per a justificar una operació
injustificable, que deixarà al riu i a l'Albufera sense uns cabals
imprescindibles per a la seua recuperació i incrementarà les pressions
sobre els aqüífers riberencs, aprofundint més encara la sobreexplotació
del Xúquer, l'Albufera i les aigües subterrànies. I tot a canvi de
diners.
Xúquer Viu traslladarà totes aquestes consideracions a les
institucions europees junt amb l'incompliment de les condicions
imposades per la Comissió Europea per posar 120 milions d´euros en el
transvasament des de la Marquesa, on s'han enterrat 400 milions d'euros,
pagats per tots els ciutadans, i que, de posar-se en marxa la solució
d'Alarcón, no haurà servit de res. Això no és un malbaratament semblant o
superior a l'aeroport de Castelló?
Xúquer Viu exigeix conèixer
tots els estudis tècnics, jurídics i econòmics sobre aquest
transvasament des d'Alarcón així com tota la documentació tècnica
generada per una Comissió Tècnica creada pel ministeri que, de manera
completament opaca i amb l´única participació dels usuaris privatius,
s'ha reunit des de febrer a Madrid, per forçar aquest mercadeig amb
l´aigua tant del Xúquer com dels seus aqüífers.
Tema anterior
Primer 