Catalunya té les regions històriques:
- La Catalunya del Nord (administrada i ocupada per França).
- La Catalunya Central (o Principat de Catalunya, amb la Franja de Ponent, sota administració aragonesa).
- La Catalunya del Sud (o País Valencià).
- La Catalunya insular (o Illes Balears i Pitiüses).
- L'Estat d'Andorra.
Són regions que comparteixen una sola identitat nacional, caracteritzada per la mateixa llengua, la catalana, la cultura i el marc geogràfic.
El poble català, amb una consciència col · lectiva comuna, aspira a continuar sent protagonista de la seva pròpia història. Això significa la recuperació de la seva reunificació, independència i sobirania. És a dir, restablir el seu estat nacional, que ha d'englobar tot l'espai territorial català, de Salses fins a Oriola i de Fraga fins Maó.
La nació catalana té dret a l'autodeterminació. A exercir quan lliurement la consideri oportuna. L'autodeterminació de Catalunya l'han de decidir els deu milions de catalans, no tots els habitants de l'Estat espanyol.
La nació catalana té dret a recuperar la seva independència, dins de la seva integritat territorial. Té dret a dotar-se de les institucions polítiques, pròpies d'un estat independent, lliure i sobirà.
La constitució de l'estat nacional català s'iniciarà quan ho decideixi tota la nació catalana, per iniciativa una o més de les seves regions.
Afirmem el dret dels homes i dones de la nació catalana i de les seves organitzacions, a seguir treballant per a la reconstrucció de la unitat nacional.
Catalunya s'ha de dotar de les institucions pròpies d'un estat independent, lliure i sobirà.
Catalunya ha de poder establir lliurement les seves relacions internacionals i ha de participar en la construcció d'àmbits polítics més amplis i d'un món més just i solidari.
Catalunya ha de ser membre de les organitzacions del sistema de les Nacions Unides, de la Conferència sobre la Seguretat i la Cooperació a Europa, així com de la resta d'organitzacions intergovernamentals mundials i regionals.
Catalunya ha de formar part de la Comunitat Europea, amb els mateixos drets i deures que la resta d'estats membres. I tots els estats europeus han d'evolucionar fins a la consecució de la unió política i econòmica.
Catalunya ha d'establir unes noves relacions amb la resta de nacions que configuren l'Estat espanyol. Sobre la base de la igualtat i el reconeixement de les respectives sobiranies, i amb la voluntat de cooperació.
Catalunya ha d'exercir els poders legislatiu, executiu i judicial, sense més limitacions que les derivades de la lliure pertinença a instàncies internacionals. Catalunya ha d'organitzar el seu propi model d'administració.
Catalunya ha de recaptar els seus impostos i disposar dels seus recursos financers, en el marc del procés europeu d'integració econòmica. I ha d'exercir, amb llibertat, la solidaritat envers les altres nacions.
Catalunya ha de regular el marc d'actuació dels agents econòmics i de les seves relacions. I ha de decidir el disseny de la política econòmica, demogràfica, laboral i social.
Catalunya ha de regular el règim de la sanitat i de la seguretat social, i si finançament adequat, per tal de garantir el benestar social de tots els seus ciutadans.
Catalunya s'ha de dotar d'un exèrcit nacional, regular, professional i permanent. L'exèrcit català assegurarà la defensa del territori i la seguretat interior, quan els Mossos d'Esquadra no donin l'abast, sota la primacia del poder civil en temps de pau. Ha de contribuir a una nova estratègia de pau i seguretat europea i mundial, en el marc de les Nacions Unides.
Catalunya ha d'estar en condicions de conjurar qualsevol agressió militar o demogràfica. En temps de pau tindrà un exèrcit mínim de 100.000 soldats, en files. En guerra, tots els catalans i catalanes de 18 a 45 anys podran ser mobilitzats.
Catalunya ha de restablir la institució mil · lenària del sometent (protecció civil armada), com una gran reserva estratègica de l'exèrcit i dels Mossos d'Esquadra (la policia catalana). Catalunya s'ha de dotar d'un servei de policia integral, el dels Mossos d'Esquadra, amb plenes competències i degudament ampliat.
Catalunya ha de delimitar l'ús i l'ordenació del seu territori. Ha de protegir i restaurar el medi ambient i el paisatge. Ha de fomentar un model de desenvolupament autosostenible i harmònic envers la natura.
El català serà l'única llengua nacional i oficial a tot Catalunya. L'anglès serà l'únic idioma de les relacions internacionals. Tant el català com l'anglès seran d'ensenyament obligatori en l'escola pública i privada de Catalunya. A Catalunya, la llengua espanyola sempre serà estrangera, independentment de si es parla molt o poc.
Les institucions de govern han d'assegurar la primacia social, en tots els usos públics, de l'idioma català. Catalunya ha de garantir el respecte dels drets lingüístics personals, referents a altres llengües usades al seu territori. L'occità continuarà sent la llengua oficial de la Vall d'Aran.
Catalunya ha de fomentar el desenvolupament de la seva identitat cultural i ha de participar en l'elaboració de la política cultural europea. Ha de desenvolupar, també, una política científica i d'investigació tecnològica, d'acord amb les seves prioritats.
Catalunya ha de determinar la seva model educatiu, d'acord amb la seva tradició pedagògica, per tal de crear una escola que asseguri la catalanitat en l'idioma, els continguts i les actituds, i que fomenti els valors democràtics.
Catalunya s'ha de constituir com a espai nacional de comunicacions, que garanteixi el desplegament dels mitjans de comunicació catalans i els drets personals de tots els residents en el seu territori.
Catalunya ha de participar en l'elaboració d'un nou model comunicatiu europeu, que permeti la protecció de les comunitats culturals més febles i la pluralitat informativa.
Catalunya ha de fomentar la participació internacional de les seves organitzacions no governamentals (ONG). Catalunya ha de participar directament en el moviment olímpic mundial i en la pràctica esportiva internacional, mitjançant el seu propi comitè olímpic i les corresponents seleccions nacionals.
Catalunya es reserva el dret sobirà de ser solidària amb qui vulgui. Això vol dir que Catalunya pot ajudar a alguns països del Tercer Món, i no fer-ho amb Andalusia, Extremadura i Aragó (Espanya), si així ho determina el govern català.
Catalunya ha d'establir la seva política immigratòria. Ha de decidir sobre quan cal obrir o tancar les portes de la nació a la immigració, facultat que li dóna la sobirania. Catalunya ha d'eliminar totes les discriminacions entre els ciutadans i ha de promoure models de societat més lliures i fraternals.
Catalunya ha d'establir una política demogràfica, poblacional. Si arriba el cas d'un creixement zero o en el pitjor dels casos, que hi hagi més defuncions que naixements, sense vacil · lacions, Catalunya ha d'adoptar una política natalista, a fi d'assegurar la seva continuïtat física.
El poble català, les seves institucions, formacions polítiques, entitats i associacions de tota mena, han d'actuar de forma decidida, pacífica i democràtica, per tal d'aconseguir aquests objectius.
El poble català demana al poble espanyol, a la resta de pobles europeus i de tot el món, als seus representants; reconeguin el dret que té tota Catalunya a la seva independència i reunificació. Demanem que no entorpeixin el seu camí cap a la sobirania plena.
Demanem a les Nacions Unides i la resta d'institucions internacionals que reconeguin la legítima aspiració de Catalunya a formar part, directament, de la comunitat de les nacions, a fi de contribuir a l'enfortiment de la democràcia, l'establiment de la justícia, al desplegament de les llibertats ia la consolidació de l'estabilitat, la governabilitat i la pau.
Índex