Pàgina principal  |  Contacte  

Correu electrònic:

Contrasenya:

Inscriviu-vos ara!

Heu oblidat la vostra contrasenya?

Despierta
 
Novetats
  Afegeix-te ara
  Plafó de missatges 
  Galeria d’imatges 
 Arxius i documents 
 Enquestes i Tests 
  Llistat de Participants
 General 
 
 
  
  
 ♥.·:*BIENVENIDO*:·. ♥ 
  
  
  
  
 
 
  
  
  
 ♥.·:*GRACIAS POR TU VISITA*:·. ♥ 
 corredor 
  
  
  
  
  
 
 
  Eines
 
General: Feliz finde para todos
Triar un altre plafó de missatges
Tema anterior  Tema següent
Resposta  Missatge 1 de 5 del tema 
De: Marti2  (Missatge original) Enviat: 03/02/2012 06:33



Primer  Anterior  2 a 5 de 5  Següent   Darrer  
Resposta  Missatge 2 de 5 del tema 
De: MYRYS Enviat: 03/02/2012 07:22
HERMOSA GUATE!!
CON ESTA CANCION E IMAGENES
ME VOY A DESCANSAR ,CON
BONITAS HECHURAS DE DIOS!!
FELIZ FINDE

Resposta  Missatge 3 de 5 del tema 
De: Lalita2 Enviat: 03/02/2012 17:37
Que precioso poema y canción Marti, que triste historia de amor.
Me encantó gracias mami linda bezazos
 

Resposta  Missatge 4 de 5 del tema 
De: GILDA08 Enviat: 04/02/2012 03:45
Que linda y emotiva historia. Preciosos lugares estos de
 nuestra querida hermana República de Guatemala.

Se terminó el dia viernes... y empieza el Fin de Semana... que descansen, buenas noches.

http://www.gabitogrupos.com/fronteras/images/gildama.png

Resposta  Missatge 5 de 5 del tema 
De: Malakita Enviat: 04/02/2012 23:30
Muchas gracias Marti, por esta canción, tengo un disco de los viejos con ella, si me gustará.

La niña de Guatemala

Quiero, a la sombra de un ala,
Contar este cuento en flor:
La niña de Guatemala,
La que se murió de amor.

Eran de lirios los ramos,
Y las orlas de reseda
Y de jazmín: la enterramos
En una caja de seda.

 ...Ella dio al desmemoriado
Una almohadilla de olor:
El volvió, volvió casado:
Ella se murió de amor.

Iban cargándola en andas
Obispos y embajadores:
Detrás iba el pueblo en tandas,
Todo cargado de flores.

 ...Ella, por volverlo a ver,
Salió a verlo al mirador:
El volvió con su mujer:
Ella se murió de amor.

Como de bronce candente
Al beso de despedida
Era su frente ¡la frente
Que más he amado en mi vida!

 ...Se entró de tarde en el río,
La sacó muerta el doctor:
Dicen que murió de frío:
Yo sé que murió de amor.

Allí, en la bóveda helada,
La pusieron en dos bancos:
Besé su mano afilada,
Besé sus zapatos blancos.

 Callado, al oscurecer,
Me llamó el enterrador:
¡Nunca más he vuelto a ver
A la que murió de amor!

José Martí

 


Besitos de Rosa



Primer  Anterior  2 a 5 de 5  Següent   Darrer  
Tema anterior  Tema següent
 
©2025 - Gabitos - Tots els drets reservats