Pàgina principal  |  Contacte  

Correu electrònic:

Contrasenya:

Inscriviu-vos ara!

Heu oblidat la vostra contrasenya?

El Pais Encantado de Alicia Ibiza
 
Novetats
  Afegeix-te ara
  Plafó de missatges 
  Galeria d’imatges 
 Arxius i documents 
 Enquestes i Tests 
  Llistat de Participants
 ◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙ 
 ۞IMPORTANTE ۩Aportes / Novedades 
 ◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙ 
 ۞CELEBRACIONES ۩ Febrero del 2025 
 ◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙ 
 ۞Nuestros BUZONES 
 ۞Nuestros FONDOS 
 ◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙ 
 ۞SI TE GUSTA PIDELA 
 ◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙ 
 • - • SOLICITA FIRMAS 
 ♥ RECOGER FIRMAS 
 ◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙ 
 ۞Galeria de Imagenes 
 • - • ۩ Fondos y Layouts 
 • - • ۩ Para Responder 
 ◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙ 
 ۞Comun... Amigas 
 
 
  Eines
 
General: Ella no sabia decir no:
Triar un altre plafó de missatges
Tema anterior  Tema següent
Resposta  Missatge 1 de 3 del tema 
De: Devair Nunes  (Missatge original) Enviat: 18/02/2025 04:21







Ella No sabía decir NO, 

de Jorge Bucay



Ella no sabía decir "no".

Siempre lista para resolver

 los problemas de todos.

 Siempre, aunque doliera mucho. 

Siempre, a pesar del cansancio.

 Postergándose, infinitamente.


El cuerpo no pudo sostener ese camino.

Aparecieron múltiples enfermedades

 que no respondían al tratamiento médico. 


Es que no eran bacterias,

 ni el metabolismo, ni virus...

Era estrés, frustración, angustia. 

Nadie se dio cuenta.


Todos pensaban que ella siempre podía,

 que era la más fuerte, que no necesitaba a nadie.


En esa soledad de abrazos que nunca llegaban,

 de una calma no permitida,

 de una demanda que nunca cesaba,

 de lágrimas que nunca vieron, ella tocó fondo.


Pasó a ser la "loca", la que tenía crisis injustificadas, 

la que todos mandaban al psiquiatra. 

Y en ese fondo de angustia e impotencia, pudo

 "darse cuenta". 


Darse cuenta que cuando no hay otros brazos, 

puede abrazarse sola.

Darse cuenta que el tiempo no tienen que dárselo,

 ella tiene que tomarlo.


Que no sirve esperar que el otro haga

 lo que ella haría, porque es otro.


Darse cuenta que a veces, los "no" son necesarios.


La abnegación puede ser una virtud moral, 

pero nada tiene que ver con la salud mental.

 Es sacrificio.

 Y el sacrificio constante duele, enferma.


Cuando das la vida por otro, pierdes la tuya. 

Es como un suicidio en cámara lenta. 

Es morirse un poco todos los días. 


Sacrificio, dolor, enfermedad, suicidio, muerte...

Ese no es el camino. No debe serlo.

De ese camino sólo se sale amándose.

Amor propio, aceptación, amor por el otro,

 vínculos "de ida y vuelta", felicidad, vida.


ESTE SÍ ES EL CAMINO..





 

 



Primer  Anterior  2 a 3 de 3  Següent   Darrer  
Resposta  Missatge 2 de 3 del tema 
De: xania Enviat: 18/02/2025 18:53

Resposta  Missatge 3 de 3 del tema 
De: IMANPRINCESS Enviat: 18/02/2025 21:34
yyyyyyvaccsa


 
©2025 - Gabitos - Tots els drets reservats