Pàgina principal  |  Contacte  

Correu electrònic:

Contrasenya:

Inscriviu-vos ara!

Heu oblidat la vostra contrasenya?

LA DANZA EN EL CAMINO
 
Novetats
  Afegeix-te ara
  Plafó de missatges 
  Galeria d’imatges 
 Arxius i documents 
 Enquestes i Tests 
  Llistat de Participants
 General 
 IMAGENES 
 ♠♥♠ PRESENTATE ♠♥♠ 
 NORMAS DEL GRUPO 
 ♦♦HISTORIA Y ARTE♦♦ 
 ♦♦♦FONDOS♦♦♦ 
 ♥♥♥POEMAS♥♥♥ 
 ☻BIOGRAFÍAS☻ 
 PARTICIPAR EN ARMONIA 
 FIRMAS DE AMALY 
 ESTA ES MI TIERRA 
 +++PINTURA 
 ♣EL SEPTIMO ARTE♣ 
 
 
  Eines
 
♥♥♥LA BODEGA DE AMALY♥♥♥: FLOR LILA
Triar un altre plafó de missatges
Tema anterior  Tema següent
Resposta  Missatge 1 de 4 del tema 
De: Amaly  (Missatge original) Enviat: 01/02/2016 16:56
 
 

TEXTO
 
 
     


Primer  Anterior  2 a 4 de 4  Següent   Darrer  
Resposta  Missatge 2 de 4 del tema 
De: Amaly Enviat: 01/02/2016 16:58

 

 


Resposta  Missatge 3 de 4 del tema 
De: Amaly Enviat: 26/04/2017 10:11
Enviado: 01/02/2016 17:58

 

 

 

La flor del aire

Yo la encontré por mi destino,

de pie a mitad de la pradera,

gobernadora del que pase,

del que le hable y que la vea.

 

Y ella me dijo: "Sube al monte.

Yo nunca dejo la pradera,

y me cortas las flores blancas

como nieves, duras y tiernas."

 

Me subí a la ácida montaña,

busqué las flores donde albean,

entre las rocas existiendo

medio dormidas y despiertas.

 

Cuando bajé, con carga mía,

la hallé a mitad de la pradera,

y fui cubriéndola frenética,

con un torrente de azucenas.

 

Y sin mirarse la blancura,

ella me dijo: "Tú acarrea

ahora sólo flores rojas.

 

Yo no puedo pasar la pradera."

Trepe las penas con el venado,

y busqué flores de demencia,

las que rojean y parecen

que de rojez vivan y mueran.

 

GABRIELA MISTRAL

 

By_imagesia-com_1dv4m

 


Resposta  Missatge 4 de 4 del tema 
De: Amaly Enviat: 26/04/2017 10:16

 

 

 

La flor del aire

Yo la encontré por mi destino,

de pie a mitad de la pradera,

gobernadora del que pase,

del que le hable y que la vea.

 

Y ella me dijo: "Sube al monte.

Yo nunca dejo la pradera,

y me cortas las flores blancas

como nieves, duras y tiernas."

 

Me subí a la ácida montaña,

busqué las flores donde albean,

entre las rocas existiendo

medio dormidas y despiertas.

 

Cuando bajé, con carga mía,

la hallé a mitad de la pradera,

y fui cubriéndola frenética,

con un torrente de azucenas.

 

Y sin mirarse la blancura,

ella me dijo: "Tú acarrea

ahora sólo flores rojas.

 

Yo no puedo pasar la pradera."

Trepe las penas con el venado,

y busqué flores de demencia,

las que rojean y parecen

que de rojez vivan y mueran.

 

GABRIELA MISTRAL

 

Rosas-rojas_imagesia-com_1dv4n

By_imagesia-com_1dv4m

 



Primer  Anterior  2 a 4 de 4  Següent   Darrer  
Tema anterior  Tema següent
 
©2025 - Gabitos - Tots els drets reservats