Pàgina principal  |  Contacte  

Correu electrònic:

Contrasenya:

Inscriviu-vos ara!

Heu oblidat la vostra contrasenya?

NUESTRO MUNDO
 
Novetats
  Afegeix-te ara
  Plafó de missatges 
  Galeria d’imatges 
 Arxius i documents 
 Enquestes i Tests 
  Llistat de Participants
 ☼General☼ 
 ☼Normas d Nuestro Mundo☼ 
 ☼Oremos☼ 
 ☼Nuestra Capilla☼ 
 ☼Cumpleaños☼ 
 ☼Reflexiones☼ 
 ☼Poesías y Poemas☼ 
 ☼A cocinar!!☼ 
 ☼Ofrecimientos de firmas☼ 
 ☼Retirar firmas☼ 
 ☼Grupos Amigos☼ 
 Rincón de Juanito (Sus Rutas Antiguas) 
 
 
  Eines
 
General: La gota de agua
Triar un altre plafó de missatges
Tema anterior  Tema següent
Resposta  Missatge 1 de 6 del tema 
De: TangaCrixXx  (Missatge original) Enviat: 03/02/2011 00:04
La gota de agua
Érase una vez una gota de agua que había nacido en lo más alto de una montaña. Era sólida y poseía brillo y transparencia; el sol la hacia brillar mucho.

En una ocasión, sintió que el mar la llamaba. Experimentó dentro de sí la
emoción de sentirse líquida y rodar hacia el arroyo; entonces, obedeciendo el llamado del mar, fue apresurada alegre y transparente. La velocidad del cauce del arroyo le encantaba, los paisajes que descubría la llenaban de admiración, ¡qué maravilla debe ser el mar! Pensaba...

La gota todo lo alegraba con su presencia: las riberas florecían a su paso, los bosques reverdecían y hasta los pájaros cantaban, y ella hacia el mar corría limpia y sencilla. Pero, un día, se cansó de caminar.

El cauce del arroyo cada vez le parecía más estrecho y denso. Al pasar por la represa de un molino en el que divisó horizontes de tierra, le encantó, y en tierra quiso convertirse. Aprovechando el desagüe de una sequía, se salió de la corriente y se estacionó.

Inesperadamente se sintió prisionera de la tierra, convertida en un charco sucio, mal oliente y tibio: repugnantes animalitos crecieron en su seno y el sol dejó de reflejarse en ella.

Una tarde, un peregrino pasó cerca de ella. Se detuvo ante el charco y dijo al ver la gota detenida: “Pobre agua, ibas al mar y te quedaste en el charco”.

Le dio pena y se inclinó hacia ella; la tomó como pudo entre sus manos para volverla al riachuelo, mientras le decía: “Recobra tu vocación de mar”.

¿No somos muchas veces como esa gota de agua? ¿Sentimos que el mar nos llama? ¿Soñamos con ir, con ser mar? ¿Dónde? ¿En qué? ¿Con quién preferimos quedarnos? ¿Por qué? ¿Qué es para
ti recobrar la vocación de mar? Si tú fueras el peregrino… Si fueras esa gota recobrada…


Primer  Anterior  2 a 6 de 6  Següent   Darrer  
Resposta  Missatge 2 de 6 del tema 
De: Fe Consuelo Enviat: 03/02/2011 00:06
nunca debemos olvidar nuestra escencia, de donde venimos....
gracias tanga

Resposta  Missatge 3 de 6 del tema 
De: Paqui Enviat: 03/02/2011 01:53

Resposta  Missatge 4 de 6 del tema 
De: Margarita12 Enviat: 03/02/2011 10:54

Resposta  Missatge 5 de 6 del tema 
De: MARILU9268 Enviat: 03/02/2011 11:23
HOLA 
GRACIAS POR TU PARTICIPACION EN LA CASITA
ME ENCANTA LEERTE
QUE TENGAS UN HERMOSO JUEVES

Resposta  Missatge 6 de 6 del tema 
De: yanely Enviat: 03/02/2011 15:02


Primer  Anterior  2 a 6 de 6  Següent   Darrer  
Tema anterior  Tema següent
 
©2025 - Gabitos - Tots els drets reservats