Pàgina principal  |  Contacte  

Correu electrònic:

Contrasenya:

Inscriviu-vos ara!

Heu oblidat la vostra contrasenya?

CAMINO DE LA TERCERAEDAD
 
Novetats
  Afegeix-te ara
  Plafó de missatges 
  Galeria d’imatges 
 Arxius i documents 
 Enquestes i Tests 
  Llistat de Participants
 - ♥ - ♥ - ♥ - ♥ - ♥ - ♥ - ♥ - 
 PANEL GENERAL 
 >AVISOS/ ANUNCIOS< 
 TUS DATOS 
 Cumpleaños y Celebraciones 
 ♪ FESTIVIDADES ♪ 
 ╧╧╧╧╧╧╧╧╧╧╧╧╧╧ 
 RINCON CULTURAL 
 SOCIO-POLITICA 
 < Exopolìtica/ Nvos.Horizontes > 
 NUEVO ORDEN MUNDIAL/ILLUMINATI 
 - ♥ - ♥ - ♥ - ♥ - ♥ - ♥ - ♥ 
 SALUD Y ENFERMEDAD 
 ALTERNTIVAS PARA LA SALUD 
 RINCON JSALGUERO 
 - ♥ - ♥ - ♥ - ♥ - ♥ - ♥ - ♥ - 
 EL ARTE DE COPIAR Y PEGAR 
 ║FONDOS P/MENSAJES║ 
 ==> BUZONES  
 MUNDO GIFS 
 GIFS de HOLLOWEEN, NAVIDAD, AÑO NUEVO. 
 
 
  Eines
 
General: Imperceptible soplo "Original de Francisco Álvarez Hidalgo"
Triar un altre plafó de missatges
Tema anterior  Tema següent
Resposta  Missatge 1 de 1 del tema 
De: enri pas  (Missatge original) Enviat: 22/06/2013 19:20
 
 
 
 
 
 
 
 
 

 

Poemas de amor,

de soledad, de esperanza

 

Original de

Fracisco Álvarez Hidalgo


 
 

2872
Mirarás el reloj, el calendario,
y te convencerás de sus poderes
para cambiar las cosas de la vida.

Ah, las cosas tal vez, mas a diario
sólo tu voluntad te hizo cual eres,
y sólo tú te harás a tu medida.

Imperceptible soplo

De mi pluma a tu libro, que es el mío,
hay distancias, barreras intangibles…,
y una proximidad que me electriza,
y una puerta entreabierta a las sutiles
tendencias reflejadas en palabras
con que tu alma me escribe.
Como si te adentraras en la mía,
intentando adherirte
a sus pliegues internos,
para con más acierto sugerirme
el concepto que en mí revolotea
sin dejarse apresar, limar los grises
versos que se me atascan,
o impeler la visión que se resiste.
De tu libro a mi pluma
flota un hilo invisible
cuyo temblor, al aire de los sueños,
mis más íntimos ámbitos perciben.
En cierto modo, mi poema es tuyo,
nutriendo sus raíces,
recortando el ramaje,
o haciendo su dinámica más simple.
No te incumbe hacer nada,
sólo estar, como el cisne
a la sombra del sauce, sobre el lago,
ondeando tal vez la superficie.
Los más ligeros gestos
suelen tener poderes susceptibles
de estremecer el mundo del poeta,
si éste a la escucha está de los violines
que suenan en la noche, mas no entiende
sino quien nada exige.
Tú me acompañas, aunque no lo sabes,
en tantas noches tristes
sin brazos, ni palabras, ni energía,
mas infinitamente te repites
en diálogo y calor sobre la almohada,
mujer irrepetible.
Y yo te hablo en los versos
que, sin saber, me inspiras o diriges.
Desciendes sobre mí, llovizna de oro,
simple amanuense yo de lo que dices.

Los Angeles, 19 enero de 2013


 

 

 
 
 
 
 


Primer  Anterior  Sense resposta  Següent   Darrer  

 
©2025 - Gabitos - Tots els drets reservats