Pàgina principal  |  Contacte  

Correu electrònic:

Contrasenya:

Inscriviu-vos ara!

Heu oblidat la vostra contrasenya?

La Magia de la Tía Rosi
 
Novetats
  Afegeix-te ara
  Plafó de missatges 
  Galeria d’imatges 
 Arxius i documents 
 Enquestes i Tests 
  Llistat de Participants
 La magia de La tía Rosi,(estamos en facebook) 
 General 
 Decretos 
 Meditaciones 
 Kabbala 
 La Magia Blanca 
 7 Flamas, Aspectos y Virtudes Divinas 
 Llama VIOLETA, Invocación y Decretos 
 Mensajes y Canalizaciones 
 Maestros Ascendidos 
 Sanación y Curación 
 Pedidos y Rituales con velas 
 Reino Angelical 
 Reino Elemental 
 Reino Humano 
 Angeles 
 Ovnis 
 sol, soles 
 Terapias Alternativas 
 Conocimiento y reflexiones 
 Música 
 Cartas de Cristo, ahora en AUDIO 
 TEMPLOS HERMANDAD BLANCA 
 Maestros Ascendidos 
 METAFÍSICA 
 LIBRO DE CEREMONIAS 
 Poemas 
 ALQUIMIA 
 Las Enseñanzas perdidas de Jesus 
 
 
  Eines
 
Poemas: Alma desnuda "Alfonsina Stoni"
Triar un altre plafó de missatges
Tema anterior  Tema següent
Resposta  Missatge 1 de 2 del tema 
De: enri pas  (Missatge original) Enviat: 06/12/2012 07:54

 

                                                                                                                                                       

 


 
Alma desnuda


 

Soy un alma desnuda en estos versos,
Alma desnuda que angustiada y sola
Va dejando sus pétalos dispersos.

Alma que puede ser una amapola,
Que puede ser un lirio, una violeta,
Un peñasco, una selva y una ola.

Alma que como el viento vaga inquieta
Y ruge cuando está sobre los mares,
Y duerme dulcemente en una grieta.

Alma que adora sobre sus altares,
Dioses que no se bajan a cegarla;
Alma que no conoce valladares.

Alma que fuera fácil dominarla
Con sólo un corazón que se partiera
Para en su sangre cálida regarla.

Alma que cuando está en la primavera
Dice al invierno que demora: vuelve,
Caiga tu nieve sobre la pradera.

Alma que cuando nieva se disuelve
En tristezas, clamando por las rosas
con que la primavera nos envuelve.

Alma que a ratos suelta mariposas
A campo abierto, sin fijar distancia,
Y les dice: libad sobre las cosas.

Alma que ha de morir de una fragancia
De un suspiro, de un verso en que se ruega,
Sin perder, a poderlo, su elegancia.

Alma que nada sabe y todo niega
Y negando lo bueno el bien propicia
Porque es negando como más se entrega.

Alma que suele haber como delicia
Palpar las almas, despreciar la huella,
Y sentir en la mano una caricia.

Alma que siempre disconforme de ella,
Como los vientos vaga, corre y gira;
Alma que sangra y sin cesar delira
Por ser el buque en marcha de la estrella.

Autor : Alfonsina Stoni



                                                                                 

                                                                                        

                                                                                                                                                                                 



Primer  Anterior  2 a 2 de 2  Següent   Darrer  
Resposta  Missatge 2 de 2 del tema 
De: ROSARA Enviat: 07/12/2012 01:38
gracias


 
©2025 - Gabitos - Tots els drets reservats