Vora la mar

Visc a la vora de la mar,

on les ones fan cabrioles,

i llur rumor de les goles,

ens glosen sempre que és amar.

Amb afecte vull exclamar,!

que no hi ha res, que sigui millor,

estar per la cala amb finor

de l’amor de la donzella,

i el peto que et dóna ella,

la lluna diu que ets un  primor.

Autor: Joan