Cor ple d’angoixa

 

Viure amb el cor ple d’angoixa, no és vida,

és morir amb l’agonia de cada dia,

i el ressò de l’ànima sols em diria:

no et mereixes l’existència concedida!

 

Més ai! morta és la il·lusió gens vívida,

mon cor oprimit d’angúnia,  ja no sabia

què fer; sols plorar per treure’m la llàntia

que embruta el cor i em mossega la vida.

 

Res restableix l’amor que sempre defugia

del desconhort, és viure l’existència

sense subsistir eixa gran agonia.

 

Ara mon cor sagna i plora cada dia,

com l’ànima arrossega amb penitència,

la cadena que ha lligat ta indulgència.

 

Autor: Joan