Anhel

 

Mentre el cos jeu cansat, mancat d’il·lusió,

l’ànima revifa i pren el vol cap l’infinit,

per unir-se per sempre més ben definit

en els que li van donar llur convicció.

 

Fatigat i sol, somnia en l’ahir amb passió,

retornant a la infantessa de la nit,

exhaust i esgotat de romandre al llit,

evoca a la mare amb força exhalació.

 

La nina del seus ulls duu nova esperança,

benaurat el fruït del seu ventre florit,

en ser expectativa per llur lloança.

 

Pugna contra la bèstia i el mal dolorit,

llur turment és terrible!, la recança,

caut anhela bressolar al nin bonic. 

 

Autor: Joan