Camp d’artigues

 

 

Com un camp d’artigues estic rompuda,

a punt de rebre l’abonament desitjat,

mon amic m’ha dit que roman mitigat,

és temps de galanesa  i benvinguda.

 

Neix en tu, sense raure commoguda,

la sort lliure, l’estrella s’ha deslligat,

la il·luminaria del sol està lligat

del tros fèrtil, mon vida està moguda.

 

Subjugat és sempre per la tendresa,

em té captiu, doncs és la providència,

que germina dintre amb sa maduresa,

 

és generosa la vida sense ànsia,

l’amor que dóna la naturalesa,

sempre donen els fruïts en abundància.

 

Autor: Joan