Càntics de felicitat
Cant de la sibil·la dintre del cargol,
enlluerna la vida com els rossinyols,
i s’alegren quan ja tornen de Vinyols,
fent la dansa més bella de nostre món.
Quin misteri té, per passar eix tràngol,
per endur-se l’amor dintre d’un pinyol,
l’afecte que em dónes, llueix en l’espígol,
perfumada sempre, m’estima i ma dol.
Voldria tenir l’amor per l’eternitat,
escoltant els càntics de felicitat,
sempre en tendresa, ma dónes la vida.
Satisfacció que desitjo cada dia,
amb llur sensibilitat i modèstia,
quedar als braços per sempre dormida.
Autor: Joan