Desig

 

Desitjo veure com és llur somriurà,

potser un sospir, s’escapa del teu cor

profund, com ho és aquell moment de riurà,

dolçor l’ànima s’enfila fent un torb,

suau i tendre, roman la teva mirada,

més ara em sento despullat com un orb.

Vull navegar per la pell desitjada,

mitigant tots els seus sentits exaltats,

sento l’essència divina estimada,

Que em fa fruir com si fos un àngel alat.

Però toco de peus a terra ferma,

ebri de luxúria i desig, ben calmat.

Paraules mudes que no duen a tema,

de l’amor i passió per la donzella

bruna, lacres l’estima per un poema,

sens pensar el turment que tinc per ella.

 

Autor: Joan